Pregó de festes. Miquel Gomila Salom i Pedro Pons Vives van captivar la plaça, plena a vessar, amb els seus records, en una nit on no hi faltà la Banda de Música - Paco Sturla

TW
0

La plaça Constitució s'anava emplenant fins a vessar per a escoltar el pregó que ahir prometia ser especial, mentre a l'Ajuntament es celebrava un acte plenari en el que es presentava el programa de festes.

Passades les 20.30 hores, el pregoner municipal s'encarregà de pregonar en nom del batle alguns dels actes del programa de festes de Sant Martí d'enguany, donant a conèixer el nombre de components de la qualcada, 56 en total, i tenint un record per a aquelles persones que per un motiu o altre no podran ésser al poble, amb la seva gent, durant aquestes dies.

El batle, Francesc Ametller va aprofitar per felicitar les festes a tothom mentre presentava la Junta de Caixers d'aquest bienni que enguany s'acaba, cedint el torn al jove fabioler, Francesc Gomila Pons, que sonà una tonada enmig d'un silenci atent i emocionat dels assistents. Acte seguit, va ser la banda de música des Mercadal qui posà el seu granet d'arena, va ser només un aperitiu abans de l'actuació que havia de venir després del pregó; van interpretar "Amparito Roca" començant a fer ballar els més animats de la plaça.

I per fi, arribà el moment que més s'esperava, l'aparició en escena dels dos protagonistes de la nit, els pregoners Pedro Pons Vives i Miquel Gomila Salom, més que amics, com a germans, coneguts en el seu temps (parlam de fa setanta anys) com "los ruiseñores de la noche".

Acompanyats amb la guiterra per Toni Marcos, i per la nora d'en Miquel Gomila, Antònia Garriga, que els va anar donant peu en la conversa, en Miquel i en Pedro ràpidament es van posar el públic dins la butxaca, rememorant una època en la que feien serenades davall les finestres de les joves que els agradaven. Ells van gaudir de l'amistat i de la música com els que més. Tots dos nascuts as Mercadal, amants de les seves arrels, explicaren anècdotes divertides i entranyables desvetllant que cantant cantant, els acabava sortint tot de franc. Van parlar dels seus viatges a Madrid, a Cuenca, a València, a Mallorca... eren una parella molt ben avinguda, i açò es reflectia en la seva música.

Feia seixanta anys que no cantaven junts, però ningú ho hauria dit. Interpretaren "Sa balada d'en Lucas", "Arbolitos", "Colombianas", "Yo vendo unos ojos negros" i una versió de la popular "Menorca" dedicada as Mercadal. Una nit de records i complicitat que els mercadalencs gaudiren molt.