"Amb aquesta poesia, vull donar les bones festes d’una manera especial"

D'on neix la inspiració per escriure aquest poema?
Fa un mes em va venir al cap un familiar molt estimat que malauradament ja no està entre nosaltres. Ell sempre em deia que si escriure era el que m'agradava, que escrigués i que em presentés a tots els concursos que tingués ocasió. D'alguna manera vaig sentir que enguany havia d'escriure una poesia, que segurament des d'algun lloc ell em veuria i estaria content. I així ho vaig fer

Qualcú de la família coneixia la seva intenció d'escriure "Somrís de Festa"?
No, ja que fins que no tenc un escrit acabat no m'agrada ensenyar-lo.

Vol dir que escriu habitualment?
Sí, m'agrada escriure, sempre trob el moment, després de fer els deures, per fer un descans d'estudiar o perquè simplement em fa feliç.

Té algun autor preferit?
Quan feia tercer d' ESO el meu germà em va regalar "Estimada Marta", de Miquel Martí i Pol, n'havia sentit a parlar. Als tres dies ja l'havia acabat. Ha estat el llibre que més vegades he llegit i que més vegades tornaria a llegir sense cansar-me. Em va fer venir ganes d'escriure, així que de llavors ençà, vaig fer una poesia de la plaça del Born i des de primer d'ESO m'he presentat als premis Talia.

Ha tingut sort amb els premis?
Mai n'havia tingut, però enguany, al cap de sis anys consecutius de presentar-m'hi, vaig quedar finalista en narrativa dels premis Talia. Pens que tot esforç val la pena i l'emoció que sents es indescriptible.

Parli'm del poema que ens deixa publicar al "Menorca"
El darrer que hi vaig posar va ser el títol "Somrís" perquè crec que és el que més predomina per les festes entre petits i grans, cavallers i caixers, gent de baix, a totes les cases, en sentir el jaleo... no hi ha un sol moment que no es somrigui. Fins i tot al darrer toc de flabiol, entre llàgrimes, tots treim un somriure perquè hem viscut les festes del nostre poble. A la poesia que he escrit, no hi he resaltat cap acte en concret perquè per jo tots són importants i transmeten sentiments i emocions que em fan sentir feliç i orgullosa d'aquest poble. Per últim, dir que enguany amb aquesta poesia, he volgut donar les bones festes d'una manera diferent i especial als santjoaners i ciutadellencs.

Somrís de festa

Fa 364 dies, que esperam amb ànsies aquest moment,
enfronts emblanquinats, gent de fora que encara ve
i un ginet que ens abocam tots ben agermanats.

Repiquen a la Catedral, són les dues del migdia
i tots dins cas Caixer Senyor esperam.
La calor que passam, no l'aguantam tot l'any, però avui
és un dia especial.

Després de menjar panets amb sobrassada, carabassonets,
xocolati amb ensaïmada i pastissets; ens anam
a canviar les sabates per poder anar al Caragol des Born
i més tard al de Santa Clara.

Però encara ens queda molta festa per davant,
som a l'Ermita de Sant Joan de Missa, on demanam
que al pròxim any puguem tornar a participar, a viure i
disfrutar d'aquests moments emocionants.

El sol ja es pon, els cavalls davallen cansats,
però encara aguantant al ritme de Sant Joan.
Les corregudes a les voltes, el Caragol de Santa Clara
i la beguda; tanquen el 23 a la matinada.

Dia 24 era el dia que més esperàvem, els Joans
i les Joanes fan festa, encara que tots els ciutadellencs
feim gresca. Ens felicitam amb una abraçada gran,
a la fi el dia de Sant Joan.

"Tot l'amo" i "Sa capadeta, jove" és el que més sentim,
ja sigui de les finestres i entrades, com des
de dalt les escales de ca els vesins.

Al capvespre anam a fer botar els cavalls que
passen davant l'Hospital. La gent major aplaudeix, somriu
i gaudeix dels darrers instants de la festa gran.

A dalt l'Ajuntament, les autoritats hi fan planta somrient,
convidant-nos a davallar al Pla i col·laborar.
Però abans ens hem d'aturar a Santa Clara
i demanar a les monges que resin per a tota la qualcada.

Ja sols hi queden poques hores, però petits i grans aguantam
amb totes les nostres forces; per anar a veure el darrer toc
de flabiol, emocionar-nos, fotografiar el darrer record i
endur-nos-el ben endins del cor.

Magdalena Calafat Castell