Maó. Va ser el primer poble de l’acte reivindicatiu i va reunir en torn de 60 lectors a més de la música de Pinyeta Pinyol i de Joan Carles Villalonga - Javier

TW
0

N'Esperança Petrus, na Sole Camps, na Gemma Comelles, en Pere Gomila o na Fatiha són ciutadans anònims, gent de poble, coneguda pels veïns però poc partidària de convertir-se en personatge públic.

Però ahir l'ocasió ho requeria i posar-se davant un micròfon i parlar de llengua, de textos, de reivindicacions davant un públic nombrós no va ser cap suplici. Les lectures de Salvador Espriu o de Pere Calders, d'Isabel Clara Simó o d'Ángel Ruiz i Pablo, els de Francesc d'Albranca, Joan Pons o Ponç Pons van enllaçar-se per cridar fort que "qui estima Menorca, estima també la seva llengua".

I és que tots els pobles de l'Illa, a excepció des Castell -que l'acte es va posposar per la propera setmana a causa de la celebració dels actes en motiu del Jubileu de Diamant de la Reina Isabel II-, van arropar el català amb una sèrie de lectures com a reivindicació festiva de la llengua.

La iniciativa "Enllaçats per la paraula" que impulsa Assemblea de Mestres en Català i Acció Cultural de Menorca, va arrencar a Maó i un a un va recórrer cadascun dels racons illencs enllaçant-los, no només amb la instal·lació d'un llaç sinó també perquè les paraules encara no havien acabat en un lloc quan ja començaven en l'altre.

El manifest que es va llegir deixava clar que "qui estima Menorca de ver, posa la llengua en un dels pilars fonamentals que la identifiquen, els menorquins qui estimam l'Illa no volem renunciar a allò que més ens personalitza, el menorquí, el català de Menorca".

I així es pronunciava el poeta Ponç Pons, present en l'acte celebrat a Alaior, qui matisava que "reivindiquem la llengua com el nostre principal signe d'identitat" mentre Jordi Odri ho completava indicant que "és una llàstima haver de sortir al carrer en un acte de resistència quan la llengua era un aspecte que destacava per la seva normalitat i sempre havia esdevingut allunyada de conflictes".

Membres de l'organització de l'acte destacaven ahir la gran resposta en una iniciativa que "s'ha organitzat en poc temps", això demostra que la gent "està molt conscienciada i hem aconseguit aglutinar, per tant, la voluntat de tot un poble". Remarcaven a l'hora la forta convocatòria de persones anònimes que han recolzat la iniciativa. Per a ells, no només va ser important la presència de personatges representatius de la cultura sinó persones que estimen la seva identitat, "és una reivindicació a nivell de carrer", emfatitzaven.

Per altra banda, destacaven dificultats a l'hora de rebre recolzament institucional en alguns pobles, com va ser el cas de Maó. Però, tot i que inicialment van trobar entrebancs, finalment van rebre tot tipus de facilitats.

A més, una de les organitzadores explicava ahir que la seva mare va ajudar-la a cosir els llaços que es van anar penjant en cadascun dels pobles de l'Illa. I entre punt i punt, aquesta senyora, ja d'edat, no feia més que repetir que "sembla mentida que estiguem fent això, hem de reivindicar i sortir al carrer per demostrar allò que fem cada dia, com si haguéssim de reivindicar que cada dia cuinem".

A més, la presència de persones immigrants en aquest acte de reivindicació per a la llengua no podia més que ser destacat pels organitzadors qui explicaven que una resident d'origen marroquí va demanar ser representada i sentir-se part de l'acte perquè és "la llengua que compartim, la de tots, la que ens fa illencs", concloïa.

L'Ajuntament de Ferreries llueix el llaç quadribarrat

Des d'ahir migdia, un llaç en defensa de la llengua catalana penja del balcó de l'Ajuntament de Ferreries. Aquest és el resultat de la moció que el passat dijous van presentar conjuntament al ple municipal l'Entesa, el PSOE i Unió Menorquina, demanant al Govern que desisteixi de mesures que perjudiquin la llengua catalana.

El Partit Popular, en minoria política, però governant, hi va votar en contra.