Fer-se una casa a mans, una opció real i plausible

El "domo" té dos pisos, a la planta baixa es situa la sala d'estar i la cuina després d'un túnel d'entrada que evita l'entrada d'aire fred i al pis superior es troba l'àrea de descans. No li faltarà cap comoditat moderna, ni electricitat, quan, després de l'estiu, Flora i la seva parella tornin a Ñirihuau a acabar la seva nova casa envoltada de setanta famílies més, la majoria indis maputxes.

El mètode que han utilitzat és el de l'arquitecte persa Nader Kahalili, que té la institució Cal-earth a Califòrnia. A Espanya, Antonio Prados (constructor) i Luis Baragan (mestra artesà en diverses disciplines), van importar la idea que gestionen des de l'associació "Tienes tierra, tienes casa". Va ser a través d'aquesta entitat que Flora va conèixer el mètode l'estiu passat en un poblet del centre del país.

La construcció del "domo" és tan senzilla que s'aprèn a un curs d'una setmana. És suficient que a l'equip hi hagi alguna persona amb experiència o coneixements suficients com perquè el resultat sigui tot un èxit. Per als casos en què es projecta una construcció més complexa, es requereix d'un arquitecte que garanteixi tota seguretat. També per a alguns tràmits burocràtics és imprescindible.

Els "domos" són construccions de planta circular, una opció que es troba al llarg de tot el planeta, a pobles que viuen molt integrats amb el medi natural. El cercle simbolitza la unió, també l'eternitat... Iglús, tipis, iurtes, cabanes africanes, cúpules de fang i maons perses són alguns exemples.

Però, com es construeixen? Es fa una mescla de fang, arena i calç hidràulica, components dels que resulta un morter bastant sec que es vessa dins uns sacs que tenen forma de tub. A continuació es comprova la correcta posició del sac amb un compàs per ser meticulosos amb el càlcul i es pressiona cada peça perquè quedi del tot compactada. A les poques setmanes la duresa que s'aconsegueix és la d'una roca. Les portes i les finestres que s'utilitzen solen ser reciclades. Amb tot, aquestes cases són ecològiques i respectuoses amb el medi ambient, excepte pel plàstic que s'utilitza en la cimentació i només pel fet que els sacs siguin de polipropilè, "la proporció d'aquests materials no-ecològics és una mínima fracció del total de material utilitzat", puntualitza Ritman.

Els "domos" són cases aïllades, fresques com una cova i s'escalfen fàcilment a l'hivern amb poc combustible. També estan insonoritzades gràcies als materials que s'utilitzen que, per altra part, permeten a la casa "respirar", "el que fa més saludable viure en elles", explica Flora. "La diferència la notes quan estàs en un edifici modern de formigó armat, al pis 17, ple de materials sintètics i aparells electrònics, allà perds energia vital".

Cost menor

Amb tot, el cost és també molt menor pel que resulta una opció real per a joves que es volen independitzar i no poden assumir els preus elevats d'un habitatge o no volen quedar-se condicionats durant anys per una hipoteca, i molt idònies per a zones de catàstrofes on moltes mans disponibles poden construir fàcilment els seus refugis de bona qualitat i amb pocs mitjans. Menorca és, naturalment, un lloc idoni per aquest tipus de construcció que es basa en fang, arena i la calç, un material del tot propi de l'arquitectura vernacular.

Hi resta un plus afegit, "el que més em motivà és el gran entusiasme que es viu, experimentant amb pocs mitjans i unes instruccions bàsiques, la construcció per un mateix de la seva casa. La satisfacció pel resultat fruit de l'esforç propi és indescriptible" assegura Flora Ritman. Més informació en http://calearth.es.