TW
0

autofitxa
Em dic Sabina, sóc d'Alaior i tenc 29 anys. Sóc enginyera agrònoma i actualment visc a Lleida. Entre les meves aficions destacaria descobrir territori, és a dir, agafar cotxe i allà on ens dugui partir a caminar, i darrerament el bricolatge.

Per què decideix estudiar Enginyeria Agrònoma?
Ja fa prop d'una dotzena d'anys que vaig haver de prendre aquesta decisió, i la veritat és que no sabia ben bé què anava a estudiar, i ho vaig endevinar. La decisió de fer la superior va venir per ganes de voler saber més sobre un sector en què m'havia criat i creia que era important a ca nostra, a l'Illa.

I actualment treballa a la Universitat de Lleida. Què hi fa?
Fa tres anys que vaig començar. Estic a l'anteriorment anomenat Observatori de la Llet. Ens dediquem a posar xifres al sector de les vaques de llet de Catalunya. No es pot ajudar un sector si no el coneixes, i per conèixer-lo no n'hi ha prou amb veure-ho. Noltros hi posem xifres, perquè qui correspongui les empri. Per exemple, si algú diu: la llet es paga molt baixa al pagès, tenim les dades objectives per saber quin preu és i si ha pujat o baixat. Una altra tasca és la gestió tècnica i econòmica de les explotacions. A més a la universitat, ja fa tres cursos que estic donant classes de producció de remugants, duu molta feina però és agraït.

Comenta que fa gestió econòmica a les explotacions. En què consisteix?
La gestió tècnica i econòmica és un sistema molt senzill, on es posen xifres a una activitat que depèn de tants factors com és la de producció de llet. Es comptabilitzen totes les despeses i ingressos de l'activitat de llet, per poder calcular el resultat de l'activitat. A partir d'aquests resultats es poden comparar amb altres explotacions de característiques similars. Per altra banda, estem iniciant l'activitat d'assessorament en gestió tècnico-econòmica a Menorca en aquells llocs i pagesos que, a títol particular i privat, hi poguessin estar interessats. És una eina molt útil per aconseguir disminuir els costos de producció, i per tant, aconseguir un millor benefici.

Com descriuria la situació actual de la pagesia de Menorca?
Com per tot, no som tan especials com ens creiem. Tots els productors de la UE tenen problemes de preus, i tampoc ha plogut en tot l'hivern a la Península. En el cas de Menorca aquesta falta de pluges ja està tenint conseqüències perquè està tot preparat per aprofitar la pastura i si això falla, com ara, no estem preparats. Enguany no ha plogut gaire i per tant s'haurà de comprar farratge de fora que tampoc n'hi ha i serà molt car. Crec que s'ha de millorar el sistema de compres, unificar-lo al màxim, disminuir el nombre d'ingredients que s'empren per poder-ne comprar més quantitat a millor preu, cercar on sigui diferents preus, nous productes, el que sigui.

Quina és la solució que s'hauria de prendre per començar a capgirar la situació ramadera de Menorca?
Abans de cercar solucions hem de saber, conèixer i analitzar els problemes, conèixer que passa, després ja cercarem solucions. Per exemple una qüestió de la qual se'n xerra poc és el paper dels consumidors. Com volem vendre llet a una població que cada vegada en beu menys? O potser s'ha de conscienciar als consumidors dels beneficis de comprar productes de l'Illa. La població, en general, està molt desinformada de tot el que passa darrera les barreres del camí. Hem de fer feina tots junts per sortir-ne.