Rendits al gran senyor de l'òpera

Va ser una nit d'emocions. L'auditori emmudí quan Joan Pons entonà "Sa Balada de'n Lucas" i "Escolta es Vent", dues peces ben menorquines, que el baríton va saber interpretar amb el dramatisme líric que ha imprès la seva carrera artística de 40 anys en els millors escenaris del món. Al final de l'actuació, va sorprendre l'abraçada que el baríton donà a la seva filla, Joana, que l'acompanyà al piano. Un gest espontani ple de significat.

La cerimònia institucional de reconeixement començà amb la semblança que oferí Gabriel Julià, professor, crític musical i possiblement la persona que més coneix la trajectòria artística del baríton. "Fidel als seus amors a les seves arrels ha estat i segueix essent el menorquí que ha difós més el nom de la nostra illa i amb el seu propi prestigi, ha prestigiat la terra que l'ha vist néixer", afirmà. Julià enumerà els èxits aconseguits pel cantant, fruit de l'esforç i la tenacitat personals per a desenvolupar el do de la seva veu. Julià també incidí en la transcendència humana del baríton. "Joan s'ha guanyat el respecte, l'admiració i l'afecte per tot arreu on ha passat" i destacà la seva labor silenciosa per apropar al públic menorquí veus famoses, així com el suport que donà per a la creació, per exemple, de l'associació Amics de sa Lírica de Ciutadella, vinculada al seu estimat col·legi salesià. Julià ressaltà les distincions rebudes per Joan Pons a la seva terra: Fill Il·lustre i Medalla d'Or de Ciutadella, Premi Ramon Llull (1997); Medalla d'Or de Balears (2005) i Medalla d'Or del Consell (1998), entre d'altres; i detallà fites com la seva actuació el 1990 a la inauguració del Teatre des Born, en presència de la Reina, i a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, entre moltes altres.

Avui, encara no s'ha pogut pair la transcendència artística de Joan Pons, com un dels grans de la lírica internacional. "L'artista colossal", com afirmà Gabriel Julià. El públic va tenir ahir l'oportunitat de descobrir la magnitud de Joan Pons a través d'un documental, dirigit per Pere Muñoz, que es projectà a la sala. A la pantalla desfilaren les imatges del jove sabater que va néixer a Ciutadella el 1946, que anà a escola a Calós i s'inicià a la Capella Davídica, animat per son pare, Miguel Pons, qui sempre va creure amb ell. "Joan Pons, la veu del vent" va permetre descobrir al públic el trasllat que va fer a Barcelona per a començar la seva carrera i com es produí el canvi de baix a baríton. El documental projectà els testimonis de Josep Carreras, Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Franco Zeffirelli o el director Ricardo Muti sobre la seva carrera i personalitat, amb profusió de comentaris i elogis al que s'ha qualificat com el gran senyor de l'òpera, amb 25 temporades al Metropolitan de Nova York i amb interpretacions inesborrables de "Falstaff", "Tosca" o "Aída". Però, i ho va deixar clar la projecció, Joan Pons no només ha estat la gran veu, ha estat l'actor que ha sabut posar-se en la pell dels personatges de les òperes que ha interpretat. El mestre del dramatisme líric.

El documental també emocionà el públic per les imatges de la Ciutadella que el va veure néixer. De fet, entre el públic hi havia una ampla representació de ciutadellencs. Primer, la seva família. La seva esposa Niní Moll (a qui llançà una besada des de l'escenari), la seva filla que l'acompanyà al piano, i els seus fills Andreu i Joan. L'altre, Miquel no va poder assistir a l'homenatge. També hi havia els amics de tota la vida de Joan Pons. El ranxo que, quan és a Ciutadella, comparteix amb ell el cafè cada dia al bar de Calós i que s'autoanomena Es Grup des Mirall. Hi havia Jaume Marquès Ramis i Tiago Taltavull, com també Paco Carrasco, que anava a escola amb ell, entre molts altres amics de l'ànima del baríton.

L'acte comptà amb ampla representació institucional del Govern, el Consell i els ajuntaments de l'Illa; amb el director insular i el bisbe, Salvador Giménez, així com representants del món cultural i musical, com els Amics de s'Òpera de Maó. Hi havia el president de la Capella Davídica, Manuel Barcia, en representació de la formació que el veure néixer Joan Pons com a cantant. A l'homenatge es van voler sumar l'Escola de Música i Dansa de Ciutadella, la UAASS, el Casino Nou i el Cercle Artístic, Joventtuts Musicals o l'Ateneu de Maó, entre moltes altres entitats. La cerimònia comptà amb l'actuació de Simón Orfila, que interpretà la romança "Mi barca", una cançó que quan era jove escoltava interpretar a Joan Pons a través d'una cinta de cassete.

La cerimònia comptà també amb l'actuació de luxe del tenor José Ferrero, mentre que la soprano Isabel Rey excusà l'assistència per indisposició.

En el torn dels parlaments, el president del Consell, Santiago Tadeo, destacà la figura de Joan Pons "en una terra d'emprenedors" com és Menorca. "Avui també és un dia d'homenatge als menorquins que amb el seu esforç han jugat un paper importantíssim en el reconeixement de l'Illa a l'exterior. Persones que es mereixen tota la nostra admiració perquè la seva tasca és exemplar, perquè mai han renunciat a les seves possibilitats, perquè han estat decidits i valents. Aquesta és la figura de Joan Pons". Per la seva banda, el president del Govern, José Ramón Bauzá, ressaltà "l'honor de participar en l'homenatge perquè es tracta d'un ciutadà de les nostres illes". Assenyalà que l'acte "representa l'estima i l'agraïment a Joan Pons pel seu paper d'ambaixador de Menorca i de Balears al món". Bauzá expressà al baríton "la meva felicitació personal i l'agraïment pel que la seva figura ha aportat a la nostra comunitat".

Com a cloenda, Joan Pons va intervenir davant el públic. L'homenatjat va tenir paraules d'agraïment per a tots, i en especial "a les persones que m'han acompanyat en la meva carrera de fons, amb obstacles, i que l'han feta un camí ple d'alegries i satisfaccions". La seva gratitud va ser molt especial per la seva dona, Niní Moll, "si no hagués estat per ella no hauria arribat fins on he arribat".

Tadeo lliurà a Joan Pons com a obsequi gravats de Pere Pons, amb poemes de Ponç Pons. En nom del Govern balear, Bauzá li entregà una escultura de Ramon Llull. L'acte, que fou presentat per Miquel Àngel Limón, acabà amb un "Glòria al baríton Joan Pons".