"El malalt de trastorn bipolar tractat pot dur una vida normal"

Els símptomes del trastorn bipolar poden confondre's amb els d'altres malalties com la depressió?
El trastorn bipolar compleix unes característiques que els especialistes coneixem. El pacient explica els símptomes que pateix i juntament amb altres proves mèdiques es fa el diagnòstic. A vegades no es fàcil perquè com dius el diagnòstic pot no estar gaire clar al principi perquè hi ha símptomes que coincideixen en altres malalties. Llavors, també molt és gràcies a l'experiència del professional que va descartant i afinant en el diagnòstic. La qüestió és també que molts pacients tenen més d'un trastorn afegit aleshores es fan diagnòstics comòrbids per poder donar el tractament adequat.

Els símptomes del trastorn bipolar apareixen molt ràpidament. Quins són aquests símptomes?
L'inici habitual del trastorn bipolar és la depressió, que és molt habitual en la nostra societat. Moltes d'aquestes depressions en un moment determinat poden fer un viratge, canviar i fer un episodi maníac. Per açò a vegades és difícil afinar el diagnòstic. L'episodi maníac es dóna quan una persona actua de forma distinta a com ho feia abans i per exemple xerren molt més ràpid, estan molt més actius, dormen molt poques hores i no es cansen. Al principi tothom que està al seu voltant fins i tot se n'alegra perquè són persones molt productives, en aquests moments són també persones molt lúcides, connecten idees molt ràpid, l'autoestima s'incrementa, es creuen millors que els altres fins i tot que tenen connexió amb Déu. Llavors els símptomes són psicòtics, estan lluny de la realitat.

Entre els símptomes també hi ha el de l'agressivitat?
Normalment no, sempre hi ha el pensament que les malalties psiquiàtriques estan associades a la violència però açò no és cert, segurament la gent ho pensa perquè les pel·lícules de Hollywood han ajudat molt en el tema... Però açò no és cert. Encara que hi ha cassos en què l'agressivitat es dóna, però són excepcionals.

En quina mesura és una malaltia hereditària?
Aquesta malaltia, com totes, té una base genètica però no tota ho és. Si que se coneix que entre els germans bessons, amb mateix material genètic, tenen un 60 per cent de possibilitats de patir-ho els dos. Però per exemple de pares a fills només es transmeten entre un 10 o un 20 per cent dels cassos, per tant el que s'ha de tenir en compte és l'altra xifra, la del 80 per cent de probabilitat que no s'hereti.

La teràpia o el tractament que en general es segueix com és?
Hi ha un tractament que és fonamental que és el farmacològic per controlar tots els episodis. Si qualcú està maníac s'intenta que torni a una situació estable i si està deprimit intentar ajudar-lo a pujar un poc. El tractament preventiu d'aquests episodis és fonamental per evitar possibles decaigudes o ingressos. Després hi ha un altre tractament que ajuda molt i és el psicoterapèutic, especialment la psicoeducació amb la que s'ensenya quins són els símptomes perquè un mateix pugui preveure les recaigudes.

Una persona que pateix trastorn bipolar pot dur una vida normal?
Efectivament, hi ha molta gent que ho aconsegueix. Winston Churchill per exemple patia aquesta malaltia. Hem de tenir en compte que és una malaltia molt freqüent a la nostra societat, entre l'u i el quatre per cent de la població la pateix. A més comença en edats molt joves, entre 20 i 25 anys. Llavors és una malaltia com la diabètis o la hipertensió, que dura tota la vida però si se pren la medicació tot pot anar a molt millor. També és molt important la psicoeducació, és a dir que es tenguin uns hàbits com anar a jeure a bona hora, cuidar l'alimentació, en definitiva les rutines són importants.

Els familiars i la gent que està al voltant d'una persona que pateix el trastorn bipolar què hi poden fer?
El més important és tenir un equip devora al qual acudir quan es té la necessitat i per altra part la implicació dels familiars és molt important. A poc a poc veuen que amb el tractament els episodis es van resolvent i el pacient se'n va sortint. Hi ha moments durs, però tot es va superant, quants més coneixements es tenen millor. Encara dins la societat podem trobar que aquestes malalties estan estigmatitzades i es posen barreres, però és important que la gent sàpiga que el trastorn és habitual i que es tracta des de la medicina.