La Pau troba aixopluc sota els paraigües creatius a Alaior

Begoña Sampur, professora de Plàstica, va proposar treballar la idea de Matt Lamb qui havia animat infants afectats per l'atemptat de les Torres Bessones a pintar en paraigües els seus temors, a la part de dins, i els seus millors desitjos a la part de fora. Molts són els indrets de diferents països del món on s'ha repetit aquesta fórmula amb gran acceptació.

Malgrat la baixa temperatura, amb les mans gelades, els alumnes de La Salle d'Alaior gaudiren exhibint els seus paraigües i formant les tres lletres P-A-U els més majors i el símbol de la Pau els més petits. Frases com "La Pau comença amb un somriure", dibuixos com el de les mans estampades, els coloms, el món o la paraula Pau escrita en múltiples idiomes, embellien els paraigües dels més grans i els enormes para-sols dels més petits que les mestresses havien d'agafar amb força perquè no se'ls endugués el vent.

La lectura del manifest que havien preparat entre tots va convenir en fer-se a l'interior del centre, resguardats així del fred. Una versió de la famosa cançó d'Elton John "Sorry seams to be de hardest world" els va rebre a tots. N'Arnau i na Mireia de P3 van ser els primers en desitjar la Pau amb tota la seva tendresa.

Na Nina i en Toni de P4 van xerrar sobre la dolçor de la vida. N'Álvaro i en Toni, de P5, van mostrar amb una abraçada i una besada el que és la Pau. En Sergi, de primer de Primària, va llegir la frase també escrita al paraigua "La Pau comença amb un somriure" i n'Ana de segon va destacar que es tracta d'unir esforços i actuar tots junts. En Joan i na Lídia de tercer, amb un to més poètic, van proclamar germanor amb les estrelles, les muntanyes, el mar i tots els éssers vius per defensar la vida i n'Àlex de quart curs va destacar que Pau s'escriu amb intel·ligència i amb el cor. N'Ester va representar els de cinquè observant que no s'ha de parlar només de Pau sinó també creure en ella i en Borja de sisè va afegir que ha de ser per sempre més.

En Joan de primer d'ESO va posar una nota d'humor amb "no siguis babau, aposta per la Pau" mentre que na Sílvia de segon va parlar d'educació, en Joan i en Jordi de tercer, de sentiments i força i per últim na Marta i na Paula d'amor, amistat i família.

Amb una nova cançó, "Whatever" d'Oasis, els alumnes es van anar dispersant amb els seus cors amples disposats a creure sempre que l'única possibilitat és la de viure en Pau.