M.P.F.Maó18/01/12 0:00
TW
0

Autofitxa
Em dic Joana Maria Capó però tothom em diu Mari. Sóc de Ciutadella i tenc 45 anys. Treballo d'ajuntadora a una fàbrica de sabates, Homers. Estic divorciada i tenc parella. Tenc dos fills, na Raquel de 16 anys i en Xavi de nou. I dos més del meu company, n'Oscar de vuit anys i en Quique de quatre. M'encanten les manualitats d'aquí que m'agradi la construcció de casetes de llenya, també, fer-me la roba, però sobre tot, allò que més m'agrada és ballar.

Diu que és una gran afeccionada a construir casetes de llenya. N'ha fet moltes?
Sempre m'han agradat les manualitats i deu fer una vuitena d'anys quan vaig veure per la televisió que sortien aquestes casetes i m'en vaig encapritxar. He fet una església del segle XVII, de pedra. I de llenya tenc una caseta amb tots els detalls que et puguis imaginar. Vaig fer inclús la instal·lació elèctrica. Hi ha caixonets de ganxet, un bressol de nadó també fet de ganxet. Té sis estudis. La cuina té la vaixella completa, per posar un exemple. Està tot fet meu, excepte el mobiliari.

Una altra de les seves afeccions són els balls de saló. Duu molt de temps practicant-los?
Deu fer uns 16 anys. Ho vaig començar com a hobby, per fer alguna cosa en parella, per sortir de casa, fer una mica d'esport i vam acabar ballant gairebé tots els dies de la setmana. A mi m'ha passat que quant més en fas més en faries, me dóna tanta vida.

Què és per vostè el ball?
A mi m'ha servit per relacionar-me amb la gent. Sóc bastant empegueïdora i el ball t'ajuda a conèixer a la gent, és una forma d'expressar-te. A més, només mirant la cara de qui està ballant ja saps si s'ho estan passant bé. Ho recomano a tothom. Qui no estigui del tot decidit, que ho provi perquè a vegades es pensen que és una cosa i després és completament la contrària. És desestressant, és una sessió de risoteràpia i a més, el grup es sol convertir en una gran família. Sóc sòcia de l'Associació de Ciutadella, de fet sóc de la junta directiva, i també sóc sòcia de l'Associació de Balls de Saló d'Alaior.

El sentit del ritme s'aprèn o s'ha de dur dins?
L'has de dur dins però també s'aprèn. Hi ha gent que no té sentit del ritme però ho arriben a aprendre. A vegades hi ha qui diu, 'jo no puc ballar perquè som com un garrot', sobre tot els homes, que solen fer anques enrere. I a vegades no és així. A la meva parella, ara li comença a borinar el nas amb això de ballar.

S'ha posat de moda la modalitat dels balls en línia. Què té d'interessant?
Que no necessites cap parella. A vegades la gent està sola i ja no s'apunta a balls de saló per no tenir acompanyant. Amb el ball en línia hi pots anar sol. Són els ritmes tradicionals però que es combinen amb alguna coreografia perquè tothom la faci igual. És bastant recomanat pels doctors.

A vostè li agrada més el ball tradicional o el ball en línia?
M'agrada tot però diria que el tradicional m'estira més. M'agrada el tango, la batxata, el cha cha, la música mogudeta com la salsa, els balls llatins, aquells que te treguin a la pista a ballar.