De Sintas reivindica la veu de Ciutadella dins l’Illa i crida a obrir el diàleg insular

El segon anhel del batle va ser "una crida ferma a la moderació radical de la despesa" davant la crisi econòmica. "No fer-ho em semblaria irresponsable i immoral" i es referí a que la pràctica "d'anar a demanar al pare-estat" s'ha acabat. "Hem de prendre seny, al respecte, i acceptar les restriccions generals que s'han hagut d'imposar", fent referència implícita a la supressió de les ajudes a les associacions.

El batle va voler ser clar en el seu discurs: "Ciutadella és ara mateix més pobre, molt més pobre, que fa 5 o 10 anys enrere". I recalcà que "serem jutjats el dia de demà en la mesura que sabrem afrontar el sanejament dels comptes públics i en la mesura que sabrem resoldre el voluminós deute que tant pesa sobre els pressuposts de les administracions".

Segons anuncià, el signe del present mandat municipal serà la restricció de la despesa, i confià en l'estaló de la ciutadania i dels representants municipals. En aquest sentit, assenyalà que en els primers sis mesos d'acció municipal, des de l'equip de govern "hem trobat una Corporació sensibilitzada per l'hora que vivim" i recalcà la inexistència de discrepàncies significatives sobre els problemes i les línies de recuperació.

"En la meva investidura vaig dir que volia començar el mandat amb la mà estesa a tot el Consistori, i la meva mà no s'ha tancat ni es tancarà. Abans me la deixaria tallar que retirar-la de la cooperació lleial amb tots els grups polítics", afegí. Defensà "fer ajuntament" lluny de "formes polítiques enverinades, que es miren, primer, el llombrígol de la seva doctrina ideològica i només en segon terme es miren l'interès general de la gent del poble".

De Sintas va ser en aquest punt contundent sobre el fet de governar, l'interès polític i el bé comú. "A vegades determinats acords institucionals no garanteixen el bé comú, perquè certs programes (o certes obres públiques), encara que suposin equipaments ben útils, tenen una repercussió que fa mal, que afecta directament les famílies i a cadascú de noltros, individualment parlant". Un comentari que induí a pensar en la seva postura contrària a l'abastiment de Ciutadella amb aigua desalinitzada per l'augment del cost dels rebuts.

"En aquests moments és quan un polític que vol servir (en lloc de ser servit) ha d'oposar-se, encara que pertorbi les naturals directrius d'una formació política, o d'una administració superior". I anà a més: "Prendre aquesta actitud sempre pot resultar perillosa; però el bé de la població no pot quedar relegat per davall de certes disciplines que a vegades pensen en clau política i no en clau ciutadana".

Una reflexió que va cloure amb l'afirmació: "Arribar al govern d'una institució ens obliga a llevar-nos les cucales del partidisme duit a posicions extremes, i a no oblidar mai que -per bé o per mal- passam a governar per a tothom, inclosos aquells que no són electoralment dels nostres".

Així mateix no s'oblidà de fer referència a la corrupció o al malbaratament dels doblers públics. "Els polítics, a la vista de certes conductes molt esteses a l'Administració en els darrers temps de la democràcia, tal vegada hem anat 'errats de comptes' massa temps, i és hora d'ajustar-les".

Sobre Sant Antoni es referí a que és "la festa de tots, la festa de la menorquinitat plena i genuïna", i posà l'èmfasi en els 725 anys transcorreguts des de que es produí la conquesta cristiana de Menorca. "Podríem entendre que l'exaltació d'identitat menorquina que conté deriva de la idiosincràsia ciutadellenca de protegir els elements definitoris de la personalitat del poble de Menorca".

En aquest punt, afirmà que els ciutadellencs "ni tancam ni ens tancam a res ni a ningú", i demanà "en justa correspondència, complir un paper en el context general de Menorca". Apuntà que "Ciutadella és un poble disposat a conviure i a compartir amb perspectiva insular i balear. Aspiram a contribuir i a ser tinguts en compte".