Clam menorquinista

Aquestes paraules, ben vigents, van ser pronunciades per mossèn Josep Salord i Farnés en el sermó de Sant Antoni d'aquell 1953. Ahir es convertiren en el missatge de conclusió de la intervenció de Joana Moll Capó (Ciutadella, 1950), professora i filòloga, que oferí la conferència central de l'acte institucional a l'Ajuntament de Ciutadella, davant un Saló Gòtic ple de ciutadans, autoritats civils i religioses.

La ponent apropà el públic en una figura oblidada, que tanmateix ens deixà un llegat perenne com a defensor de la llengua, com a historiador i com a promotor cultural. Segons Moll Capó, Josep Mascaró Pasarius el definí com "un dels més preparats i honrats investigadors contemporanis del nostre passat històric". No debades, el mossèn ostenta la distinció de Fill Predilecte de Ciutadella, un reconeixement atorgat el 1978 per l'Ajuntament a proposta de Jordi Baulies Cortal.
Joana Moll Capó demostrà en la seva intervenció conèixer la figura de Salord i Farnés i la seva obra, amb una acurada descripció de la seva biografia i els seus treballs.

Segons la conferenciant, Josep Salord i Farnés (Ciutadella, 1911-1970) va tenir un paper rellevant en la defensa del menorquí. "Malgrat l'actitud de fermesa que adoptà amb el tema de la llengua, fou molt respectat per tots els estaments de la societat de l'època i no fou mai considerat rebel per les autoritats, perquè portà la seva empresa amb docilitat i sense combativitat". Afirmà que el tarannà canvià, la primeria dels anys 60, quan s'obrí el debat sobre la llengua en la litúrgia.

"En aquell moment, féu sentir, amb força, la seva veu, tot defensant el català i no el castellà, com a vernacle de Menorca".

D'ençà la seva joventut, va estar present en les manifestacions relacionades amb l'àmbit de la nostra cultura, de la qual en fou un promotor molt actiu. Segons apuntà Moll Capó, el sacerdot dirigí el "Full Menorquí", un suplement del setmanari "El Iris" que es publicà mensualment des de gener de 1934 fins el juny de 1936. "Quan s'inicià la publicació, Josep Salord tenia 23 anys i comptava amb la capacitat, la força i la il.lusió que proporciona la joventut, amb un menorquinisme suficientment clar i madur per organitzar i dinamitzar una publicació tan emblemàtica com fou el 'Full Menorquí'. Per tal de tirar endavant la seva empresa, treballà, incansablement, recollint col.laboracions de totes les persones relacionades amb la nostra cultura, de tal manera que hi deixà plenament reflectida l'empremta del seu menorquinisme". Així, el "Full Menorquí" es convertí en un ric compendi d'aportacions culturals, relacionades amb la nostra Illa.

"L'objectiu menorquinista va ser l'element que cohesionà la publicació i es fa evident a través de les seves seccions", destacà.

Salord i Farnés també presidí la Secció d'Estudis del Cercle Artístic, que a partir de 1953 va donar resposta a les inquietuds culturals d'un nombrós grup de socis i un conjunt d'intel·lectuals ciutadellencs, amb noms com Gabriel Martí i Bella, Josep Mascaró Pasarius, Guillem Florit Piedrabuena, Antoni Mesquida Cavaller, Josep Al·lès, Josep Pons Lluch, Fernando Martí Camps o el pintor Torrent, entre d'altres. Units per un interès comú: la nostra cultura. "Sempre però, tal com indiquen els estatuts, dins el dogma de la moral catòlica i dels principis fonamentals de l'Estat", comentà la ponent.

Joana Moll Capó ressaltà la coherència del mossèn tant com a promotor cultural, sacerdot i a través de la seva obra, un llegat que, juntament amb la seva extensa biblioteca roman a l'Arxiu Històric Municipal. Segons la conferenciant "tractà, amb passió, el tema de la nostra llengua, senyera indestructible que dirigí el curs de la seva existència i de la qual fou fidel defensor". A l'article, "La llengua dels menorquins", segons apuntà, "n'argumenta la filiació catalana, fent referència a la conquesta de l'Illa pel 'catalaníssim rei d'Aragó, Alfons el Liberal, que va conquerir Menorca, en va treure els moros, i s'hi va quedar la seva gent'".

Moll Capó va cloure la conferència amb quatre conclusions de la seva investigació: Primer, la saba que va moure el mossèn va ser la religió i els aspectes culturals i lingüístics relacionats amb l'Illa. Segon, el rigor científic que acompanyà la seva obra. Tercer, la seva condició de capellà que impregnà els seus estudis i la seva vida. I quart, la coherència de plantejaments. "A nivell personal, mitjançant les seves actuacions vitals que es manifestaren, en algunes ocasions, de forma contundent, sobretot quan calgué defensar la nostra llengua. A nivell d'obra, perquè recull els interessos, la consciència lingüística, la ideologia i els valors culturals i morals propis. La seva obra explicita el seu esperit".