"Agraeixo que es valorin els meus models educatius"

"Ja me n'han donat molts de premis, potser massa, però sempre s'agraeix (...) Però el que més agraeixo no és el premi, és que es valorin aquests models que durant tants anys he intentat aplicar, vol dir que potser a partir d'ara anirem en aquesta direcció", assenyalava esperançada després de "tantes hores de feina que he fet amb aquests equips, després de tant esforç".I és que Benejam, després de llicenciar-se en Pedagogia, prest va mostrar interès per la formació dels formadors, perquè detectava un problema. "Com a formadora del professorat a la universitat he fet una cosa una mica diferent i que sempre he defensat molt, i és que els professors que formen mestres han de ser mestres". Per això, "un dia a la setmana, els meus alumnes venien a classe amb mi, per veure com donava classe, per veure no només la teoria sinó també la pràctica, perquè hi hagués una coherència". Pilar Benejam considera que si qui serà mestre "no veu la teoria aplicada a la pràctica, en el moment d'enfrontar-se a l'escola tornarà a les inèrcies de sempre", assegura.

Per a Benejam, el gran problema de la universitat és que els professors dels mestres demanen moltes coses, tesis, publicacions, moltes condicions acadèmiques, però no demanen que coneguin l'escola. Per ensenyar als mestres d'educació infantil no se'ls demana que coneguin la realitat de les escoletes", lamenta. "I és evident que a la universitat s'ha de publicar, però és com ensenyar a nedar sense piscina, no es pot ensenyar sense saber què s'ensenya".

La pedagoga creu que "sempre hi ha hagut molt bons mestres, però també n'hi ha de mediocres i de dolents. De fet, no sé com n'hi ha que poden ser tan bons amb la formació que reben", confessa. "Falla la formació del professorat, ho he defensat tota la vida, i s'ha de canviar". Així i tot, la ciutadellenca considera que és cert que "hi ha molts professors que després, per responsabilitat, són excel·lents, però la formació inicial s'ha de fer bé, no pot ser que se n'aprengui a base de fracassos". Més que res, perquè en joc hi ha l'educació de les noves generacions i també molts diners públics invertits.

"Hem fet molts intents, però després mai s'han adaptat a les formes oficials d'educació". Intents com l'Escola de Mestres de Sant Cugat, que ella va contribuir a crear en temps del franquisme o, més endavant, l'Escola de Professors de Secundària.