"Londres em sembla un altre món, és una ciutat lliure, segura i cosmopolita"

Durant els dos primers mesos a la capital britànica, Bosch va viure a una residència amb altres joves d'arreu del món i, després de llogar una habitació a un pis ubicat al barri de Bethnal Green, s'ha establert a Shepherd's Bush, a només deu minuts del restaurant on treballa.

Sempre li ha agradat volar?
Sí, sempre. Per això vaig decantar-me per treure'm el títol d'hostessa de vol. Vaig marxar a Palma per estudiar el 2009 i allà vaig estar fins al gener d'enguany. Trobo que és una professió molt sociable que et permet conèixer món. Al mateix temps, has de lluitar per la seguretat dels passatgers. Sé que això és el que vull fer!

Va tornar a Menorca en finalitzar els estudis?
Sí, vaig tornar a finals de gener. Durant un mes vaig estar pensant què fer. No sabia si anar-me'n a la península o a l'estranger, no ho tenia clar. Trobar feina a Espanya és molt difícil actualment i per això vaig optar per agafar un vol i marxar cap a Londres, on és molt més fàcil poder treballar com a hostessa.

Per què?
A Anglaterra hi ha moltíssimes companyies aèries i cada dia se n'obren més. A més, Londres no està vivint la crisi que hi ha a Espanya en aquests moments. Hi ha feina i, si un en vol, en trobarà. La ciutat creix cada dia més, s'obren nous restaurants, comerços, hospitals... Suposo que això té relació amb el fet de que l'any pròxim es celebraran aquí els Jocs Olímpics.

Li va resultar difícil prendre la decisió de marxar de l'Illa?
No. Sóc una persona molt decidida. Em feia una mica de respecte, però crec que sempre és millor penedir-se de les coses que has fet i no de les que, per un motiu o un altre, no has pogut fer. No havia visitat mai Londres i, per tant, no coneixia la ciutat ni ningú que visqués allà. Per això em feia una mica de por.

Va arribar a Londres a finals de febrer, què li va semblar la ciutat?
Una passada. Fins al moment només havia vist fotografies o reportatges sobre Londres però la veritat és que em va semblar un altre món. No es pot comparar amb Espanya, des del meu punt de vista.

En quin sentit?
Londres és una ciutat lliure, segura, cosmopolita i clàssica a la vegada. La ciutat està molt ben cuidada, sempre neta, i mentre passeges veus gent de totes les nacionalitats i races. Això sí, hi ha molt d'espanyols que viuen a Londres. Els pots trobar per tot, a cada bar, a cada botiga....

On es va instal·lar?
Els dos primers mesos vaig estar vivint a un "college", que vindria a ser una residència en la qual viu gent de tot el món. Tots teníem el mateix objectiu: aprendre l'idioma. Hi havia gent que treballava i estudiants. La veritat és que va ser una gran experiència! Vaig conèixer moltíssima gent i amb molts d'ells continuo mantenint una bona relació d'amistat. Recordo que les primeres setmanes estava eufòrica però, al mateix temps, molt atabalada. Estava sola aquí i no coneixia la ciutat. Agafava un mapa i no entenia res, havia de demanar a la gent que, al final, és el mètode més efectiu. Ja ho diuen: "Demanant arribes a Roma"!

No sabia parlar anglès abans de partir cap a Londres?
Només el nivell bàsic que aprens a l'institut. A més, durant dos estius havia treballat a Menorca a un hotel i a un restaurant i, per tant, havia pogut practicar una mica l'anglès. No obstant això, no vaig tenir gaires problemes amb l'idioma. Vulguis o no, t'espaviles i notes com, dia a dia, el teu nivell augmenta.

S'ha habituat bé al clima?
La veritat és el que més m'ha costat i encara avui no m'he habituat del tot. He nascut a una illa, rodejada de mar, platja i calor. A Londres plou durant cinc dies a la setmana, a més sempre està ennuvolat i fa fred fins i tot el mes d'agost. És molt depriment però, vulguis o no, t'hi acabes acostumant.

Ha aconseguit feina d'hostessa?
No, encara no. Estic esperant que al març es posi en marxa Iberia Express, una nova companyia de baix cost. Mentrestant vaig millorant el meu nivell d'anglès.

Quin tipus de proves us fan?
A més de tenir el títol expedit per Aviació Civil, per entrar a treballar a una aerolínia et fan proves tant mèdiques i de supervivència, com d'idiomes. L'anglès és imprescindible i fent de cambrera estic aprenent moltíssim.

On treballa?
A un restaurant que s'anomena Nando's. Forma part d'una cadena que té establiments a tot Anglaterra i també al sud d'Àfrica i a Portugal. El restaurant en què faig feina es troba dintre del centre comercial més gran d'Europa, el Westfield Shopping. La veritat és que faig de tot. A vegades estic de cambrera i altres de caixera. També serveixo menjar, acompanyo els clients a les taules, faig net plats a la cuina, faig pollastres al grill i fins i tot col·loco al seu lloc les amanides, les postres i els entrants. M'agrada la feina i el restaurant està ple cada dia, tant els diumenges com els dilluns.

On viu actualment?
Després d'estar dos mesos al "college", vaig anar a viure a l'est de Londres, a l'àrea de Bethnal Green. Vaig compartir pis amb un al·lot de Canadà, un italià i una parella d'alemanys. Em trobava bé allà però al setembre vaig decidir cercar un pis més a prop de la feina. Ara visc al barri anomenat Shepherd's Bush a un pis compartit amb una parella d'anglesos i un noi italià. No puc estar millor situada, estic a només deu minuts de la feina i això a Londres és un privilegi molt gran. La veritat és que em trobo molt bé, tinc una habitació doble força gran només per a mi! Les coses no em poden anar millor!

Ha fet amics amb facilitat?
Sí, la veritat és que m'ha resultat molt fàcil. S'ha de dir que sóc una persona molt oberta i sociable i això, vulguis o no, ajuda. Vaig arribar sola aquí, no coneixia a ningú, però això et fa madurar i t'espaviles, en poc temps et sents com si visquessis a Londres des de fa temps. La veritat és que ja em considero mig anglesa. Si una persona vol aprendre anglès o qualsevol altre idioma, ha d'anar al país, sinó és impossible.

Què és el que més li agrada de Londres?
Anar pel carrer i sentir-me lliure. Aquí no et coneix ningú, et sents bé amb tu mateix ja que tothom va a la seva. Saber que estic aquí des de fa deu mesos i que me n'he sortit sola em fa feliç, tot i que s'ha de dir que sempre he comptat amb el suport dels meus pares. Per contra, no m'agrada gens el clima de Londres i el fet que per anar d'un lloc a un altre sempre has d'agafar el metro. A més, aquí tot és molt car tot i que també es cobra més que a Espanya. En el primer pis en el qual vaig viure pagava 480 lliures mensuals de lloguer, uns 580 euros per una habitació individual. Per la seva part, un cafè a un bar et pot costar 1,50 lliures, uns 2,20 euros.

Què espera d'aquesta experiència a l'estranger?
Quan vaig arribar a Londres pensava, precisament, que això només seria una experiència però, a dia d'avui, és una vida que estic fent aquí. Tinc feina, casa, amics... Em trobo a gust i m'agradaria quedar-m'hi durant bastant temps, sempre que les coses em surtin bé. Tot i així, trobo a faltar moltes coses de Menorca, sobretot, la família, els amics, la platja, el clima i poder anar caminant per tot arreu. Molta gent em demana quan tornaré a Espanya i la veritat és que no tinc resposta. Com dic, he començat una vida a Londres que m'agrada. Estic molt contenta tot i que també una mica estressada, faig moltes hores de feina!

Tornarà a casa per Nadal?
No, aquest Nadal el passaré a Londres. Serà diferent, sense família i sense els meus, lluny de Menorca. Tot i així, tot són bones experiències!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info