Algú que el coneix d'anys; un amic del cor que ha compartit lluita, ànsies, esforços duríssims, el compara amb l'arquetip dels nostres pagesos primigenis. A l'antigor, quan l'amo llaurava la terra, no aixecava enrenou ni estridència. Ningú no se'n temia, del malaveig que suposava. Però, vet-ho aquí: sense escarafalls i gemecs, la tanca quedava llaurada pulcrament i perfecta, amb solcs profunds, rectilinis i equidistants. Després, sembrava la parcel·la i, en uns mesos, el blat prodigiosament espigava. Tampoc llavors ningú no s'adonava del miracle fèrtil. En atènyer juny, l'espiga, ja madura, es collia: l'hora del "deu i talla" s'havia assolit. Idò: al senyor Antoni Cardona Sans, durant tota sa vida, li ha passat el mateix. Com els colrats pagesos antics, ha anat llaurant grans obres, sense provocar sorolls excessius —en realitat, ni el més lleu. I és així com els seus projectes de cooperativisme i d'economia social, tot i haver reportat un valor extraordinari per a la història econòmica menorquina dels darrers seixanta anys, l'han mantingut, aquietat i serè, en un atapeït anonimat general, tal volta injust. Si no fos, potser, per l'efecte de textos per a la premsa com ara aquest d'ara —tanmateix, sempre efímers i volàtils—, el nom de Cardona no ocuparia una ratlla en els llibres, ni una borrosa fotografia en cap galeria de personalitats econòmiques.
Alaiorenc nat el 22 de setembre de 1927 en una família camperola de Biniatzau, ja ha travessat els 84 anys. La llosa fatídica de la Guerra Civil li caigué damunt amb sols 9, i l'esfereí inesborrablement, a la vista de la tràgica ruptura social que l'episodi negre hauria de representar durant dècades i més dècades. Home d'estudis elementals, féu, primer, treballs agrícoles i, més tard, de sabater de banqueta. D'aquest ram, però, li haurien de néixer les idees cooperativistes que han regit tota la seva vida. A través del cuiro i les soles, tingué els primers contactes amb persones de totes les tendències polítiques (els vençuts de la contesa del 36 i els triomfadors del conflicte), tot aprenen la lliçó del respecte a les opinions plurals; i, sobretot, que els febles no poden ser abandonats a la sort adversa. De seguida, en el seu pensament s'agitaren unes punyents inquietuds socials. Així, volgué estudiar la doctrina social de l'Església: la Rerum Novarum i la Quadragesimus Annus, encícliques de Lleó XII i Pius XI. A més, començà una recerca autodidacta de la doctrina Nacional Sindicalista i sobre els drets dels treballadors imperants en la postguerra. Després, passà a les lectures sobre el socialisme utòpic, a través dels tractats de Charles Fournier i Robert Owen, el pensador que va encunyar les paraules socialisme i cooperativisme. Un cop descabdellat aquest panorama de pensament social i econòmic, Cardona havia d'esdevenir un autèntic pare del cooperativisme menorquí de la segona tombada del segle XX.
Guiats per la idea d'afavorir la precària, l'asfixiant situació de l'economia obrera d'Alaior —recorda—, va sorgir la idea d'una cooperativa de consum. El 1952 redactàrem els estatuts; i el 18 de març de 1953, el BOE publicava l'ordre ministerial que li donà llum verda, inscrita amb el número 6183. Després d'una primera campanya de captació de socis entre els treballadors de la pell, la cooperativa pogué arrencar la seva existència amb 169 membres fundadors. Acte seguit, l'assemblea general, reunida el 13 de juny, votava una junta rectora. L'anomenàrem Cooperativa San Crispín, i a mi em feren primer president per sis mesos, però es convertiren en dotze anys, entre 1953 i 1965.
¿Encara s'hi manté lligat, a la cooperativa?
Som president d'honor, i, és clar, no he deixat la condició de soci practicant. Però, ara, per mor del meu estat d'immobilitzat en aquesta butaca, he de dir que ja no em vénen a veure i ja no puc fer-los els comentaris que voldria; o expressar les meves opinions sobre l'economia en crisi i sobre l'evolució de la mateixa cooperativa.
"Lea el artículo completo en nuestra edición impresa ó adquiriendo el pdf en el servicio de venta on-line (pulse aquí)".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.