Records sobre nanses i llagostes

"A l'hivern fèiem barques i a l'estiu anàvem a pescar llagostes", explica Jaume "Nius", qui recorda aquells temps com una època en què "per ser pescador havies de conèixer cada racó de la costa, perquè es pescava amb senyes i enfilacions, les referències amb què t'orientaves enmig de la mar. Feien falta quatre senyes, una que estava enfora, una altra arran de costa i dues més a cada banda per saber on havies de calar les xarxes", explica amb nostàlgia aquest home de mar. "Ser pescador és una feina dura, és un passar pena", tot i que per a ell ben valia la pena: "Enmig de la mar t'hi trobes tan bé, estàs tot sol enmig d'una cosa tan gran, és una gran sensació", confessa en "Nius", en presència de la seva dona, Mari Ferrer, qui coneix bé els sacrificis de l'ofici.

Nanser
Però si hi ha una cosa per la qual és conegut Jaume "Nius" és per la feina de nanser que va fer durant tants anys. Un ofici que, avui en dia, ja no es fa, perquè la nansa és un instrument que ja no s'utilitza per pescar. Aquest Mestre Artesà Nanser Honorífic reconegut pel Govern el 2009, va aprendre a fer nanses de ben petit i han estat milers les que ha fet al llarg de tota la seva vida en actiu. "Pensa que a cada filera hi havia 50 nanses, i que una barca podia dur cinc fileres, només amb un viatge en duia 250, que es tiraven a la mar amb una separació de vuit braces a la corda mestra", explica. "I el primer dia en solien dur 500 de nanses, així després cada dia en canviaven la meitat", especifica el mestre d'aquest ofici que ja es perd. "Ara a Ciutadella devem ser cinc o sis els que sabem fer nanses, gent que en va aprendre amb noltros. Però les nanses ja no s'empren", lamenta.

I és que la feina ha canviat molt els darrers temps. "No és rentable, a més, la gent jove ja no vol fer feina cada dia, vol un dia lliure, i per anar de llagostes amb les nanses has de sortir cada dia a posar el menjar, perquè si no la llagosta no hi entra".

Jaume "Nius" assenyala que una nansa "dura tres mesos, i com que la temporada de llagostes dura mig any, s'havien de renovar les nanses a mitjan temporada". I açò implicava molta feina. "Quan tornàvem amb la barca, cada capvespre fèiem tres o quatre nanses a 'sa Cova', el nostre magatzem. Mon pare feia s'enfàs (la part en forma d'embut per on entra la llagosta) i jo feia la nansa (la segona de les peces de què es composa l'artilugi). Ell feia l'enfàs perquè és la part més important per agafar les llagostes, ha d'estar ben fet, que no sigui ni massa llarg perquè la llagosta no tingués por d'entrar, ni massa pla perquè no pogués sortir", detalla el veterà nanser.

Tipus de nanses
De nanses n'hi ha de diverses classes. "Hi ha la que està feta de vímet; la nansa morenell que eren per agafar congres i morenes; la nansa per a llagostes, que té uns forats o malles més grosses perquè els exemplars petits puguin sortir; la nansa peixatera per agafar serrans, gatons, dèntols o anfossos; i el gambí, que és més planera per agafar anfossos i dèntols", enumera.

Les nanses requereixen una gran habilitat i també bons materials. Estan fetes de jonc i canya, i s'empra un fil prim per fermar cada creuament de canyes i joncs. "Saps quants nusos hi ha en una nansa peixatera? Més de dos mil!", assegura. "Una nansa per a llagostes en té menys", diu també en "Nius".

Un altre punt important a l'hora de pescar llagostes és l'esquer. "Cada 50 nanses n'hi havia una per treure gerrets, que empràvem d'esca. El gerret és un peix que se desfà molt i servia de brumer, i després teníem el gató, que és més fort, que el posàvem a un fil fet de cordella dins la nansa, de banda a banda, ben recte de l'enfàs, perquè la llagosta el veiés i hi entrés".

Jaume "Nius" va viure un munt d'anècdotes anant a cercar el jonc a n'es Fil de Ferro, el que ara es coneix com Cala en Bosc, i les canyes a la zona de Son Saura.

Aquells eren uns altres temps. La modernitat s'ha imposat, tot i que les nanses naturals (n'hi ha de plàstic que són perjudicials) "eren millors que les xarxes que s'empren ara, si queden a la mar es podreixen i no embruten el fons, són més selectives perquè les llagostes petites poden fugir, i no destrossen el fons com les xarxes", assegura conscient de la necessitat de cuidar un medi, el marí, si en volem seguir gaudint.