"He après que hi ha moltes maneres de veure el món"

Per què va marxar cap a Irlanda?
A la carrera de Llengües Aplicades, com a la de Traducció i Interpretació, la UPF t'obliga a anar a estudiar a fora durant el segon curs. No és el mateix que un Erasmus ja que, en el nostre cas, l'objectiu és la immersió lingüística i cultural i el millorament de la llengua del país on ets. Dit en altre paraules, la meva estada a Irlanda és en realitat una assignatura que dura tot un trimestre i té 16 crèdits.

Va poder escollir el destí?
Jo estudio anglès i francès i, per tant, tenia l'opció d'anar a llocs de parla anglesa o francesa. Els alumnes havíem d'escollir vuit opcions per ordre de preferència i la veritat és que vaig tenir molta sort perquè jo, com a primera opció, vaig escollir Irlanda. Em feia il·lusió anar a un lloc on no havia estat mai i em feia ganes conèixer una nova cultura.

Viu a un petit poble a prop de Dublín, es troba a gust allà?
Sí. Maynooth té uns 8.500 habitants. És un poble petit però molt familiar perquè la major part de les persones que viuen allà són universitaris i per tant l'ambient en què em moc és aquest. El poble és molt tranquil però per les nits s'ha d'anar en compte perquè en algunes ocasions hi ha baralles, sobretot quan els pubs i les discoteques tanquen per la matinada. Al mateix temps està molt de Dublín per això quan vull anar a la ciutat és tant fàcil com agafar el tren.

On s'allotja?
Visc a una casa on he llogat una habitació. Estic amb una amiga meva i tres persones irlandeses. Estic relativament lluny de la universitat ja que he de caminar mitja hora per arribar. No obstant això, és una zona molt tranquil·la i estic a prop de l'estació de tren.

Va arribar al setembre, es va habituar ràpidament?
La primera setmana va ser la més dura pel xoc cultural i lingüístic, però un cop vaig començar les classes em vaig adaptar a l'horari i tot això crec que m'he adaptat amb facilitat. El més difícil ha estat dinar a les 12 del migdia i sopar a les 7 o 8 de la nit, sobretot perquè al principi a aquestes hores no tenia gana, però passats uns mesos, ja m'hi he acostumat perfectament. Per una altra banda, encara no m'he acostumat al clima. Irlanda és un país on fa molt fred i sempre plou, i a causa d'això, ja he estat malalta unes quantes vegades. Vivint aquí, he après a portar sempre el paraigües i l'impermeable a sobre.

Què espera d'aquesta experiència?
Al principi creia que els quatre mesos se'm farien molt llargs i que voldria tornar a casa, però ara realment veig que no són suficients com per aprendre tot allò que voldria. Tot i això, crec que és una experiència molt bona tant per aprendre una llengua com per aprendre una cultura que és molt diferent a la de casa. A més, ha estat una experiència que m'ha fet créixer com a persona, perquè en veure't immers entre una societat tant diferent un aprèn que hi ha moltes maneres diferents de veure el món i de pensar.