"Els joves no hem de tenir por a reconèixer la nostra fe cristiana"

L'ordenació es celebrarà demà diumenge, a les 17 hores, a la Catedral. En la conversa, declina ser tractat de vostè. "Som molt jove per açò", diu, un petit detall que demostra el tracte proper que vol imprimir al seu ministeri. A partir de demà serà el capellà novell de la Diòcesi, un jove compromès amb la fe i amb una visió excepcionalment clara dels reptes actuals de l'Església.

Imagin l'emoció en les hores prèvies a ser ordenat pel bisbe com a prevere, com afronta l'ordenació?

Amb molta il·lusió, amb moltes ganes i conscient que el Senyor em demana donar aquest passa definitiva. Després d'aquest do, a un només li queda confiar amb aquell qui l'ha cridat.

I qui l'acompanyarà?

Els capellans de la Diòcesi, i assistiran 11 companys i formadors del Teologat d'Àvila a Salamanca. Per suposat hi serà la meva família; la comunitat de la Parròquia de Sant Cristòfol, que m'ha vist créixer; la comunitat de Maó, on estic servint; i tota l'Església de Menorca, de la que estic cridat a ser servidor.

El darrer capellà menorquí ordenat va ser Joan Tutzó, el 2006, escassegen les vocacions?

A Menorca es produeix una ordenació més o manco cada 5 anys: el 2002 va ser la de Francesc Cardona, el 2006 la de Joan Tutzó i ara, el 2011, la meva. No és un mal ritme. Ara hi ha un seminarista major i 6 membres del Seminari en família, tots de Ciutadella i menors de 18 anys, que viuen a casa seva i una vegada al mes fan convivències al Seminari.

Ja sap quina tasca li encomanarà el bisbe?

D'ençà vaig ser ordenat diaca, el passat 17 de juliol, he desenvolupat la meva tasca a la Unitat Pastoral de Maó, formada per Sant Francesc, El Carme i Santa Eulàlia, on també hi són els diaques permanents Joan Mercadal Victory i Vicent Llabrés. Supòs que el bisbe em confiarà continuar a la mateixa Unitat Pastoral, però ara com a capellà. També m'encomanarà oficialment el Secretariat de Joventut de la Diòcesi.

Quin caràcter vol imprimir al seu ministeri?

La labor dels capellans ha de ser la transparència de Crist en el mode d'actuar i viure. Per a tractar la gent has de tenir els mateixos gestos que Jesús, per a apropar el seu testimoni a la gent.

Com ho farà per a engrescar els joves en la fe?

Els joves volen joves. Els joves evangelitzen els joves. No tenc receptes màgiques, ells no han de tenir por a reconèixer la seva fe cristiana i la seva pertinença a l'Església. Entre les tasques que me volen encomanar, la principal és estar a prop dels joves.

Llavors, creu necessari obrir l'Església a la joventut actual?

Si els joves no venen, l'Església ha de replantejar-se els mètodes per atracar-se a ells. Açò no vol dir haver de ser infidels al contingut del missatge, simplement és dir-ho d'una manera que els joves ho puguin digerir. Arrel de les Jornades de Joventut, el Papa Benet va fer un regal als joves de tot el món amb el "Youcat", la versió juvenil del Catecisme, que n'és un exemple. Els joves tenen moltes inquietuds, es saben comprometre. L'Església ha de posar facilitats, no traves.

I com a capellà jove, com veu el moviment dels indignats?

Els joves es saben comprometre com els indignats, perquè veuen que el sistema actual és injust: es prima el tenir al ser. Tot aquest moviment, que té certa arrel profètica, s'ha de saber canalitzar, vetllant pel bé de l'home i evitant caure en ideologies. Per damunt de tot s'ha de defensar la dignitat i grandesa de la persona humana.

I en un moment de crisi econòmica i de valors, quina esperança pot oferir l'Església als joves?

La crisi ens ha fet veure que el tenir no ho és tot. Les persones hem de cuidar el nostre ésser, el cos i l'ànima. Trobar a Jesús com a referent i ajudar als nostres germans ens dóna vida i felicitat. La religió cristiana no és una religió de llibre, no és una ideologia; és una persona: Jesús de Natzaret, que va fer de l'amor entregat el màxim de la persona humana. Els cristians estem per ser ofrena pels altres.

Vostè participà a les Jornades Mundials de Joventut a Madrid, que destacaria del missatge del Sant Pare?

El Papa amb els seus discursos va a l'essència de la fe cristiana. Va encoratjar els milers de joves a que no tenguin por al compromís de ser testimonis valents de la fe. Els animà a ser bones persones i viure amb l'alegria que Jesús els hagi tocat el cor. Que dos milions de persones siguin capaces de callar per a pregar davant la presència de Jesús ho diu tot. Els joves no hi anaven per a fer un viatge de plaer, eren pelegrins. Vam viure l'experiència de que com a cristians no estem tot sols, que no som uns bitxos rars. Va ser una demostració d'amor, vam poder fer festa sense excessos, en un clima de molta salut i joventut sana.

Com veu l'Església menorquina d'avui?

Està limitada per la insularitat, tenim tots els organismes que calen, però som poques persones. L'Església menorquina camina a petita escala. Malgrat la nostra petitesa, trobam comunitats vives que intenten viure amb força l'Evangeli de Jesús, viure amb entusiasme la fe i abocades a la caritat i al servei als altres. Som comunitats envellides i açò ens interpel·la a cuidar i a estar pendents de les famílies cristianes i dels joves. Els grans i els petits acudeixen a l'Església per inèrcia, els joves no la tenen aquesta inèrcia i la solució és que descobreixin la centralitat de Jesús de Natzaret a les seves vides. Faig l'anàlisi havent estat nou anys fora de l'Illa. Veig una realitat més secularitzada i açò obliga als cristians a saber donar raó de la seva esperança més que mai.
Després de l'ordenació, es veu algun dia com a capellana?

Som un caixer capellà en potència! (riu). Ara veurem. El meu padrí, conegut com en Granada, és molt caixer i és membre del Club Hípic des Migjorn. Té la intenció de mostrar al seu fiol a ser caixer! Podria ser que ho fos per Sant Cristòfol de l'any qui ve...

Quin lema ha triat per al seu ministeri?

"Aquí em teniu, Senyor, vull fer la vostra voluntat". He triat aquesta cita de la Carta dels Hebreus perquè ens parla del veritable sacerdoci, el de Jesucrist. Jesús va venir al món per fer la voluntat del Pare, i jo vull fer com Jesús i vull ser la seva imatge. El meu ministeri és fer la voluntat de Jesús, no la meva.

Després de ser ordenat, què és el primer que farà?

Compartirem una bereneta al Seminari! (riu). El primer que faré és donar gràcies per aquest do. Venen moments emocionalment molt forts amb l'ordenació i hauré d'assimilar tot allò que se m'ha donat. La meva primera missa serà la d'acció de gràcies que tindrà lloc dia 1 a Sant Cristòfol a les 10.30 hores, i després a Maó. L'emoció m'embarga, la feina és assimilar-ho espiritualment.