Vostè té uns forts vincles amb la pagesia pels seus orígens, veritat?
Jo vaig néixer a Son Angladó. Després, els meus pares es van fer pagesos, de Bini Atramet, i posteriorment, em vaig llogar de missatge de tot l'any durant tres o quatre anys per després anar de jornal per aquí i per allà. Vaig fer de pagès fins que em vaig casar amb 29 anys. Després, em vaig posar a menar camió una temporada. També vaig fer feina a una cantera on vaig estar un parell d'anys, i de recader. Posteriorment, vaig tornar a fer jornals al camp fins que em van venir a cercar d'una empresa de sabates per fer de xofer. Per tant, la meva relació amb el camp és llarga, però he de dir que a més d'arreplegar la informació de tot allò vist i fet, també ha estat gràcies a les investigacions.
Què vol dir?
Farà més de 30 anys que col·labor amb "es Diari" i he anat arreplegant tot allò que deixaven els historiadors, les componia en articles fins que un dia, el senyor De Nicolás em va dir que tota aquesta informació no la podia tirar per res del món. Però jo no sabia escriure en pla. Me'n ben record que n'Andreu Anglada em va mostrar a escriure a màquina. Ja era casat quan me vaig comprar la primera màquina i em vaig posar a escriure en castellà sobre pagesia. Però, vaig veure que no tenia sentit i ho vaig tirar tot.
I com va aprendre a escriure en menorquí?
Tenia ja una edat avançada quan en vaig aprendre. Vaig rebre consells de Borja Moll, Martí i Camps, Catalina Moll i Llorenç Olives. I fou després que em vaig decidir a escriure en menorquí, en un estil molt propi. He publicat articles al diari, a la revista "Iris", algun que altre "Quadern de Folklore" i pròlegs, entre altres. Aquests dos llibres de "Menorca Pagesa" inclouen els articles que he anat publicant al diari i a l'"Iris" i, sobretot, fotos antigues.
I què és la pagesia per Menorca?
Ho és tot. És molt important saber d'on venim, quins són els orígens i aquests són els de la pagesia. Menorca ho era tot pagesia. De fet, hi va arribar a haver tots els oficis exceptuant el d'armer.
El camp és un tresor que s'està perdent?
Alguns casals han perdut la blancor. Abans, donaves un cop d'ull i no veies més que puntets blancs de les cases del camp. Ara no passa, moltes no s'emblanquinen, no es cuiden. També necessiten un arranjo les marines, les parets seques.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.