Maó diu sí al pregó tradicional de dia 6

La plaça estava a pic de martell quan, a les 20.40 hores, un grupet d'aficionats a la música, i responsables de tan massiva reunió, van fer que l'eufòria entre els maonesos esclatés entonant el "Volem vi". El públic es balancejava a ritme de la música, alçava els braços i es desfeia d'alegria entre estrofa i estrofa.

No hi faltaren melodies tan conegudes com "Na Dolores", "Cap a romandre" o "Na Joana". Però, de sobte i mentre músics i públic taral·levajen "Un senyor damunt un ruc" va aparèixer el tren turístic en la seva ruta tradicional.

La gent s'endinsà en una escridassada a toc de xiulet. Però el moment durà poc i es convertí de nou en una onada d'entusiasme quan, ja a les nou en punt, tothom girat cap a l'Ajuntament, s'entonà "Es Mahón".

Fou el punt i final d'aquesta "trobada d'amics que tenia per objectiu obrir les festes de Gràcia", segons posà de manifest el grup encarregat de difondre l'esdeveniment via xarxes socials.

No s'esperaven la repercussió creada. "En dos dies ja comptàvem amb 1.000 amics a facebook però crèiem que no tothom acabaria venint a la Plaça i ara veiem que n'han vingut molts més", assenyalaren.

Això sí, tenien clar que la festa era pacífica, i demanaven "xalar i cantar sense insultar ni fer proclames ofensives cap a ningú, no llançar cap objecte que pogués fer mal ni exaltar ni usar la violència davant qualsevol provocació". I així ho aconseguiren.

L'encontre va reunir a la vegada alguns grups d'amics qui es feren camisetes reivindicatives per a l'ocasió. Entre ells, Los Búfalos Mojados, qui repartiren un milenar de paperetes amb un escrit: "No fa cap Gràcia. Ni paella ni botella. Estim el pregó dia 6". Algú aprofità l'acte massiu per reivindicar que "Somalia tiene hambre".

La trobada es va desfer a les 21 hores "amb l'alegria i la pell escarrufada de pensar que demà -per avui- ja és Gràcia", assegurava la gent.