"Vam fer electricitat amb els pins de ses Coves"

On va estudiar quan era un fillet?
Quan tenia sis anys aprop de Santa Anna hi vivia un senyor que li deien Antoni Vanrell Tudurí, era comandant, tenia uns quants fills i havia llogat una casa. Li va dir a mon pare per què jo no hi anava i me va ensenyar les primeres lletres i a escriure, fins que vaig tenir nou anys. Després mon pare me va posar a ca Los Hermanos de La Salle, que estava al carrer del Carme, a Maó, i hi vaig anar fins els 14 anys.

El seu destí era administrar les finques de la família.
Jo vaig ser fill únic i mon pare tenia dues finques més, Santa Elisabet, a Alaior, i Sant Francesc de Binicalaf, a Sant Climent. Jo tenia 15 o 16 anys i mon pare es va posar malalt de Parkinson, record que en aquella època la gent ens deia per què no anaven al metge de Barcelona. Vam ser visitat pel doctor Frederic Llansó, que havia estat diputat per Menorca, i tenia el seu despatx al Passeig de Gràcia. El doctor Llansó va fer uns anàlisi i li va dir a ma mare que era una malaltia de patir, no de morir.

I què va passar després?
Vam tornar a Menorca, jo era fill únic i ma mare va veure la cosa molt malament, jo amb 15 anys no podia dirigir una finca, va demanar auxili a un germà de mon pare i va aconsellar que anessin a viure a Maó a una casa nostra a la Rovellada de Dalt. Aquí es va truncar el meu destí, crec que mon pare es pensava que jo seguiria amb la finca. En aquella època jo no estava preparat i vaig anar a classes de repàs a Can Fontirroig, vaig aprendre un poc el francès, encara m'agrada llegir el francès. En aquells anys estava de moda fer oposicions per a Correus, vaig anar a Madrid i vaig aprovar el primer exercici amb 23 punts, quan eren suficients 17, però me van suspendre el segon exercici i vaig venir a Maó.

Quina va ser la seva primera feina?
Un parell o tres anys després vaig veure al diari un anunci de l'Eléctrica Mahonesa per ocupar una plaça d'auxiliar a l'oficina, jo tenia 20 anys, la vaig demanar i me la van donar. Després l'Eléctrica va ser absorbida per GESA i hi vaig fer feina fins que me vaig jubilar.

Qui era el director de l'Eléctrica?
Quan jo hi vaig entrar el director era el fill del fundador Francesc Andreu Femenies, que li deien el senyor Paco, a son pare no el vaig conèixer. Era un home que s'havia casat dues vegades, el senyor Paco i dues germanes eren fills del primer matrimoni, i del segon matrimoni va tenir dos fills més.

On eren les oficines?
L'Eléctrica tenia les oficines al carrer Isabel II, un poc abans d'arribar a cas General. La plantilla estava formada per 9 o 10 administratius, entre ells, Toni Guasp; Toni Coll Arnau, que va ser director de GESA a Maó; i Toni Salom Vidal, que encara viu i té 98 anys. El cap d'oficina era el senyor Buils, que en jubilar-se ho va ser en Toni Salom.

Quina era la seva feina?
Cada mes uns empleats amb una llibreta anaven a les cases a verificar el consum dels comptadors elèctrics. La meva feina a l'oficina consistia en traslladar les lectures de les llibretes corresponents a uns determinats carrers de Maó a un altre registre. Un client havia consumit una quantitat de kw, teníem una taula amb el preu del kw i fèiem el rebut.

Qui era el seu horari?
Al principi, treballàvem de dilluns a dissabte, no hi havia setmana anglesa, només tenia lliure el diumenge. Començaven a treballar a les 9 del matí fins les 13 hores, i de les 15 a les 18 hores.

I la central on estava?
La central estava situada a Baixamar, a l'edifici que ara és de Pedro's Boat Center, i hi treballaven unes trenta persones.

Durant la Guerra Civil i la postguerra devien passar penúries.
Vam passar èpoques molt dolentes. Abans de la Guerra Civil ens subministraven de fueloil anglès, va quedar suprimit i vam armar uns forns de llenya. En aquesta època vam llogar el pinar del lloc de ses Coves, as Mercadal, per fer llenya i els troncs ho traginaven a la central del port amb carros i bísties d'en Salom, de Maó. Durant dos o tres anys van fer l'electricitat cremant els pins de ses Coves.

Què recorda de la postguerra?
Van ser uns anys molt durs, de passar fam, molta gent ho va passar malament. Va venir una època de molta penúria amb els aliments. El 1941 me vaig casar amb Isabel Parpal Petrus i vam, tenir tres fills, Albert, Mateu i Toni.

De l'Eléctrica va passar a la GESA.
Quan GESA va adquirir l'Elèctrica, l'oficina estava a la plaça Conquesta, quan ja s'havia fet la reforma urbana i es va enderrocar unes cases velles que hi havia, en un edifici que abans hi havia "Monte de Piedad". En canvi, la fàbrica continuava en el mateix lloc a Baixamar. Després van fer la fàbrica nova al Cós Nou, on encara hi és, mentre que les oficines posteriorment van passar en un edifici del carrer de ses Moreres, que va ser on jo me vaig jubilar als 65 anys. Jo complia els anys el novembre i en aquella època el director, el senyor Roselló, me va dir si em podia jubilar el febrer venidor i així vaig cobrar 5.000 pessetes més. No tenc cap queixa de GESA, perquè es van portar bé amb jo.

Me comentava que durant uns anys va alternar la seva feina amb la gestió d'un taller d'argenteria.
Jo devia tenir uns 42 o 43 anys quan vaig adquirir el taller de José Cardona Carreras perquè se'n va anar a Barcelona. Ho vaig tenir uns quants anys i hi anava els capvespres. Els operaris eren una gent molt seria i formal, eren sis o set, s'anava fent per l'estructura que el senyor Cardona havia deixat i ell des de Barcelona enviava comandes. No era ben be la meva feina i jo m'hauria pogut arruïnar, però passant els anys ho vaig vendre al senyor Lluís Puig.