Villa Jardín emana art i música a l'aire lliure

Però, en l'edició d'enguany s'ha trobat a faltar la presència del pare Macián. Melòman fins la medul·la, Vicente Macián havia estat sempre vinculat als concerts de Villa Jardín i, en la sessió d'apertura, la seva pèrdua fou recordada per la nostra amfitriona amb un emotiu moment de silenci, coronat espontàniament per un aplaudiment general.

La labor de mecenatge que Pilar Alonso duu a terme al cap de la Fundación Internacional para la Difusión de las Artes y las Humanidades (FIDAH) no té preu. Ja sigui a través de la concessió de beques i la creació de concursos o organitzant exposicions, recitals poètics i concerts, des d'aquesta institució està fent una tasca impagable en la formació i la promoció dels joves artistes. Ara bé, per arribar a tocar l'èxit tota empresa necessita, a més, el suport d'altres entitats públiques i privades. Així passa a Villa Jardín, on l'Ajuntament de Sant Lluís i la revista S'Auba aporten també el seu granet d'arena.

Dues formacions en trio, el Trio Syrah i el Trio Arriaga, han protagonitzat els concerts a Villa Jardín 2011, una magnífica avantsala a la potent programació musical que, a punt d'encetar, representen els Festivals d'Estiu de Maó i Ciutadella.

Trio Syrah
En la primera jornada, el clarinet centrà l'interès amb la interpretació de l'op. 11 de Beethoven, l'op. 114 de Brahms i Las Estaciones Porteñas de Piazzolla.

Entre els compositors romàntics, el clarinet va gaudir d'un gran predicament i Beethoven i Brahms, si més no d'una manera profusa, no foren aliens a aquesta tendència. En les obres dels dos mestres alemanys, el Trio Syrah sonà compacte i les veus equilibrades, però la concepció dels tempi resultà un tant laxa: excessivament ràpid en el Tema amb variacions de l'op. 11 i sense l'adequat caràcter de dansa requerit en l'Andantino grazioso de l'op. 114. Hi hagué moments brillants (és destacable la vigoria en què els instrumentistes acometeren l'Allegro final en el trio de Brahms) i alguna indecisió (en el trio de Beethoven, en el bell cantabile inicial de l'Adagio, el cello resultà parc en vibrato i presentà algun problema d'afinació).

En canvi, davant Las Estaciones Porteñas, peça que tancà la vetllada, la formació es trobà més còmoda. Quatre tangos en forma de suite on Piazzolla aboca tota la seva càrrega nostàlgica en el record de l'estimada ciutat de Buenos Aires. Música alhora apassionada i tendra, reflexiva i sensual a la qual els intèrprets saberen esprémer tot el suc. La funció acabà essent molt aplaudida, llàstima que la nit quedés deslluïda per una brisa molesta que ho regirava tot.

Trio Arriaga
La segona jornada retornà a l'agrupació en trio més genuïna de violí, violoncel i piano amb obres de Bernstein, Cassadó i Mendelssohn, i, d'aquesta manera, el caliu revifà l'ambient.

Partitures no gaire freqüents en les programacions, les úniques incursions en format trio que Bernstein i Cassadó varen escometre tenen un potencial musical enorme. Són composicions que presenten un fort atractiu tant per als intèrprets, amb nombrosos moments per al lluïment personal, com per al públic, pels temes melòdics (algun de caire popular) fàcilment recognoscibles, els passatges virtuosístics, la vivacitat rítmica...

La lectura d'aquestes pàgines pel Trio Arriaga fou de deu. Amb un acoblament impecable, una sonoritat plena (sense defallir) i mesurada entre les veus, uns matisos ben contrastats, lligant sensibilitat i tècnica, aconseguiren que la música arribés al si del cos i que s'enlairés qualque bravo. I quedava el Trio núm. 1, op. 49 de Mendelssohn. Aquesta meravellosa partitura d'un lirisme refinat i que exigeix dels intèrprets el cent per cent rematà una gran nit de música.

Durant tres dies, al fosquet, quan el sol abrusador de juliol declina en l'horitzó, una sensació agradosa emana de Villa Jardín: la música nega l'aire en les primeres nits d'estiu i ajuda a alleugerir l'envoltant temperatura.