"Uns anys vam fer cinema fins quatre dies a la setmana"

Me contava que la seva afició pel cinema es remunta a la seva infància.

Sí, era un fillet de 10 o 11 anys i vivia amb els meus pares i un germà a la caseta del guarda d'Alcalfar Vell. Els diumenges anava a peu tot sol des del lloc fins Sant Lluís per veure pel·lícules, primer a l'Escola Dominical i després al Cine Gloria. Me donaven tres pessetes, l'entrada costava 2,50 pessetes i després havia de tornar els 50 cèntims.

Quan va entrar a fer feina al Cine Gloria?

El 1959 jo treballava en el taller d'objectes de regal d'en Guillermo Espasa, que era l'operador del cinema. Jo hi vaig entrar com a encarregat de la sala, me'n cuidava que els espectadors ocupessin els seus seients. Vaig ser el primer acomodador de la sala des que va obrir després de la Guerra Civil.

Qui era l'empresari?

Era una societat formada per en Pedro Victory, que era el gerent, en Joan des Casino, n'Ernesto Anglés i na Guida Catchot, la propietària del Cine Victoria, de Maó.

Quins dies es projectaven les pel·lícules?

En aquesta primera època hi havia cinema els dissabtes, amb l'entrada sense numerar, i els diumenges, es solia passar la mateix pel·lícula els dos dies.

Hi havia censura?

Els dimarts provàvem la pel·lícula perquè el cap de setmana anés tot bé, amb l'assistència del gerent i els empleats: en Tomeu Quiqueta, que era l'ajudant de l'operador, en Guillermo Espasa; en Bili Sardina que estava a la taquilla; en Jaume Pla que era el porter; i jo mateix. Aquest dia venia una parella de guàrdies civils, s'asseien sense dir res i se la miraven.

Quines pel·lícules van tenir més èxit de públic?

"El Correo del Rey" i les pel·lícules de Jorge Negrete, Manolo Escobar, Carmen Sevilla, Luis Mariano i Sara Montiel. A poc a poc, la cosa va decaure.

El Cine Gloria va tenir una segona època d'esplendor.

Sí, sobre el 1961 en Pedro Victory va vendre la seva part a en Joan Serra, que tenia el Cine España, des Castell, i va reviscolar de nou. A més de les sessions de dissabte i diumenge, uns anys van fer sessió doble el dilluns i el dijous, amb pel·lícules diferents, fins i tot algunes no s'havien projectat a Maó.

I per què va tancar?

A principis dels setanta es va popularitzar la televisió, venia poca gent i preferia anar al cinema amb el seu cotxe a Maó. Alguns empleats ho van deixar, els darrers anys vaig fer d'operador i el juny de 1974 vaig tancar el cinema, després de treballar-hi durant 14 anys.