Una ciutadellenca treballa en el llibre pòstum de Vicente Ferrer

"Es tracta d'un llibre on Vicente Ferrer continua parlant de temes que ja havia tractat a 'El encuentro con la realidad' però el missatge agafa una nova dimensió més profunda i espiritual", assenyala la ciutadellenca. El motiu d'aquesta nova visió, segons comenta, és que Vicente Ferrer ja se sentia a prop de la mort en el moment en què va escriure aquest material i per tant, "és un tema que adquireix molt protagonisme en el llibre".

Maria Llompart viu des del mes de setembre a Anantapur, a l'estat d'Andra Pradesh, al sud-est de l'Índia, on dóna classes de català a un grup de traductors i treballa com a professora de ioga per als voluntaris i cooperants que fan feina a la Fundació Vicente Ferrer. Amb tot, la revisió del llibre pòstum del missioner és el projecte de més envergadura amb què s'enfronta en la seva aventura a Anantapur. "Treballar amb aquest llibre implica una gran responsabilitat", explica.

Vicente Ferrer es definia com un home contemplatiu en l'acció i assegurava que la pobresa no està en el món per ser entesa, sinó per ser resolta. "Aquest llibre és una crida a totes les flames vives a seguir treballant en aquesta mateixa línia d'acció", argumenta Maria Llompart.

El treball de la ciutadellenca al llibre "A las Llamas Vivas" no és l'única aportació illenca a aquest projecte. Dúnia Beltran, menorquina, va ser la secretaria personal de Vicente Ferrer durant el darrer any i l'encarregada de transcriure les reflexions del missioner.
"Pens que no és fruit de la casualitat que fos una menorquina qui va iniciar aquesta feina i que ara sigui una altra menorquina qui li doni continuïtat. És com si la mà divina de Vicente Ferrer ens hagi guiat i unit", explica.

Maria Llompart no sap encara quan es publicarà el llibre, tot i que la intenció és que vegi la llum l'any que ve. Queda molta feina per fer. Ara és hora de recopilar conferències, entrevistes, discursos i xerrades. Recollir aquest material és essencial per a la història de la Fundació. La voluntària ciutadellenca no descarta que d'aquest projecte neixin altres llibres. Mentre sorgeixen noves oportunitats, la voluntària gaudeix d'aquesta experiència amb il·lusió. "Treballar amb l'obra pòstuma d'en Vicenç Ferrer representa per a mi un enorme privilegi, un gran regal de la providència divina que m'ha guiat fins aquí, pas a pas", assegura.

Present

Un any i mig després de la mort de Vicente Ferrer, a Anantapur, districte on va desenvolupar una extensa labor d'ajuda, la presència del missioner és a cada racó. "Sé que continua aquí quan veig als indis somrients perquè han menjat o quan veig les escoles plenes de fillets i filletes".

Maria Llompart coneix la feina de la Fundació Vicente Ferrer des que el 2009 decidí fer un viatge en solitari pel sud de la Índia. Entre els molts llocs que va visitar, va trobar el que ella anomena el seu lloc en el món, el campus de la Fundació. En comprovar la feina realitzada per aquesta entitat al llarg de 40 anys, va entendre que havia arribat el moment de donar un gir radical a la seva vida personal i professional.

"Em vaig informar dels perfils professionals que necessitàven i vaig enviar el meu currículum. Després d'un temps d'espera em van acceptar com a voluntària per donar classes de castellà, al final va ser català", explica.

Ara, la finalitat última de la seva estància a Anantapur ha canviat i les seves mires s'han ampliat. Amb un projecte d'envergadura entre mans, la responsabilitat, lluny, d'intimidar-la, la empeny a treballar cada dia amb més intensitat i a valorar cada cop més la feina de la Fundació Vicente Ferrer.