"No sé cómo puede vivir quien no lleve a flor de alma los recuerdos de su niñez". Amb aquesta reflexió de l'escriptor i filòsof espanyol Miguel de Unamuno s'obre el llibre "Memòries, viure a sa Lluna", un recull de records, vivències, personatges i sobre la història viscuda en la dècada dels anys 40 per un alaiorenc que actualment resideix amb melangia a Catalunya. Aquest narració gaudeix d'un valor afegit i és que parla, descriu, detalla i explica amb una minuciositat extrema el desenvolupament de set anys d'infància entorn al convent d'Alaior, al Pati de sa Lluna. Sens dubte, una clara petjada històrica per al llegat alaiorenc i més ara que el Pati es troba en procés de rehabilitació i recuperació.
Lázaro Sintes va néixer a Alaior dia 18 de novembre de 1936. Després de viure al carrer Sant Diego Vell i Sant Josep va traslladar-se amb la seva mare (el seu pare havia estat empresonat per motius polítics) a un dels allotjaments de dins sa Lluna. Era l'any 1943 i llavors hi residien 95 persones. Unes altres 30 tan sols hi passaven el dia treballant.
Les feines comunitàries eren part indestriable de la vida al Pati. Així ho demostra quan explica que "es feia en comunitat la rentada de la roba que, un cop netejada, s'estenia al sol mitjançant uns fils de ferro que anaven des de la part esquerra de la plaça i enganxats a l'estructura metàl·lica del pou central".
Lázaro Sintes, amb una memòria envejable, narra detalladament cada família, cada professió, cada caràcter i cada anècdota que es coïa en cada allotjament del Pati de sa Lluna. En el cas dels baixos número 4, el nen Lázaro mirava de guanyar "un velló o un ral fent envions. Anava a cercar aigua a sa Bassa de Sant Pere per a les fàbriques i fabricons de sabates, repartia els cocs pel forner Perico Mora i anava a cercar el cafè amb llet i sopes per en Joan i en Pau des Forn".
Per a ell, el Pati de sa Lluna era la zona pobre del poble. Ho demostra la família de "ca na Justa, que tenien dos fills i només un abric, feien torns per sortir de casa". Però malgrat aquests problemes "no era la part marginada, tothom era molt digne i molt lleial, hi havia gent pobra però no pobra gent", afegeix. Per a Sintes, "residíem en la misèria, però érem més feliços que qui avui té de tot".
Dins el Pati hi havia un hostal i una botiga de queviures, la de "na Maria Paput". Al pis de dalt, els apartaments no estaven enumerats i alguns d'ells ni tan sols tenien llum directa del carrer. Respecte a la circulació, Sintes recorda que tan sols passava el cotxe de punt, un autobús que feia el trajecte d'Alaior a Maó, així com el taxi des Titx o el de Joan des Canum. Com a contrapunt al trànsit motor, en Bep sa Fura, que circulava amb l'ase Rosendo oferint llenya i carbó.
El llibre deixa alhora palesa la gran tradició dels malnoms. Na Nena ding-ding, na Martina de Sant Mannà, en Tòfol paparrí, na Maria vergera, n'Eulàlia delfo, en Pere pelat o en Mevis puça en són alguns exemples.
El convent també va ser seu embrionària de projectes de futur. Així, a finals dels anys 40 dos locals que romanien tancats van obrir-se per instal·lar-hi un taller de sabates infantils. Arribava llavors al món empresarial un jovenet anomenat Santiago Pons Quintana. Curiosos foren els seus inicis i que descobrim només endinsar-nos en aquest llibre de vivències. Pons Quintana feia de tallador de pell quan observà que amb els retalls que es tiraven es podien confeccionar sabatetes per a nens petits. Va crear una col·lecció de sabates de nadó exposada a la botiga de Can Dineru. Un bon dia un importador d'Islàndia s'enamorà de la col·lecció amb el conseqüent compromís d'una gran comanda que fou sens dubte l'inici d'una empresa. Tampoc deixa indiferent la Grossa de Nadal de l'any 1944 repartit per "s'Estany d'allà dalt", regentat per la família Quintana Petrus. "Amb el número 33.037 es van repartir 7.500 pessetes per pesseta apostada".
Lázaro Sintes assegura trobar-se entre dues vides. La que va poder assaborir entorn al pou de sa Lluna i la que consolidà a Barcelona. L'any 1962 va entrar a formar part del món de la confecció treballant com a comercial i posteriorment com a cap de compres de l'empresa Vives Vidal (Vanity Fair), a més d'haver treballat per a Belcor i Triumph.
Per a Sintes, el Pati de sa Lluna és "com un fill que no tens l'oportunitat de veure molt sovint, però que quan hi ets a prop et proporciona molt bona harmonia i agradables records".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.