Carme García Pérez - c.g.

Carme García Pérez - c.g.

Redacción MenorcaMaó16/12/10 0:00
TW
0

Autofitxa
Em dic Carme García Pérez, tenc 38 anys i sóc de Maó. Sóc professora de música de l'escola Àngel Ruiz i Pablo. A més, des de fa 14 anys sóc la responsable de la Coral de Nadales del centre. M'ho passo molt bé amb aquesta activitat perquè em permet combinar les meves dues passions: els fillets i la música.

Com va sorgir la idea d'organitzar una coral a l'escola?
La idea va sorgir fa 14 anys. Jo sóc professora de música i vaig pensar que seria una bona idea. Ho vaig proposar a l'APA i em van dir que sí. I des de llavors cada any formem un grup ben gran. Enguany formen la coral 35 al·lots d'entre 7 i 12 anys.

És difícil organitzar un grup tan nombrós?
No. Es tracta d'una activitat extraescolar, de manera que els fillets vénen perquè volen passar una estona divertida. No és com anar a classe.

Dediquen moltes hores a assajar abans d'oferir els concerts de Nadal?
A partir del novembre ens reunim els dissabtes capvespre durant una mica més d'una hora.

Avui actuen as Castell. Quin repertori oferiran?
El repertori consta de 16 o 17 cançons. Cada any innovem però normalment són temes populars catalans, nadales angleses i fins i tot cançons de pop en català de temàtica nadalenca. És un repertori bastant modern.

Es posen nerviosos els fillets abans de les actuacions?
Sí. Sobretot si han d'actuar dalt un escenari. Els fa respecte.

Què els aconsella?
Jo sempre els aconsello que em mirin a mi i així s'oblidaran de la resta. Crec que funciona. Mentre em miren no pensen en tota la gent que els està observant.

Al llarg d'aquestes setmanes actuen a diversos escenaris. Hi ha algun lloc especial per als fillets?
Sí. Anar a Maó els fa molta il·lusió a tots. No sé quina és la raó, però es posen més nerviosos que quan hem d'anar a altres llocs. Supòs que és perquè hi ha més espectadors.

A vostè, l'afició per les Nadales li ve des de ben petita. No és així?
Sí. De petita formava part del grup del pare Petrus. Per a mi, sortir a cantar al carrer per aquestes dates s'ha convertit en una tradició. Recordo que els anys que vaig estar estudiant fora ho trobava molt a faltar.

Què és el més gratificant de treballar amb els més petits?
El que més m'omple és la possibilitat de combinar dues de les meves grans passions: els fillets i la música. Tot i que a vegades em fan enfadar, els seus somriures, sens dubte, et compensen.