"L’arribada de les relíquies de Sant Esteve inicià el conflicte entre cristians i jueus"

La doctora Maria del Mar Marcos Sánchez, especialista en Història Antiga i professora de la Universitat de Cantàbria, oferí anit la ponència inaugural de les jornades que organitza la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella baix el lema "Menorca paleocristiana. El darrer llegat de Roma".

La conferenciant aportà dades reveladores sobre el viatge que feren les relíquies de Sant Esteve des de Palestina a Menorca i les conseqüències religioses, socials i polítiques que se'n derivaren a l'Illa. La Carta Encíclica del bisbe Sever és el testimoni de que les relíquies del màrtir arribaren a Menorca i que van ser dipositades per Orosi a Maó. "L'arribada de les restes de Sant Esteve l'any 418 provocà l'esclat del conflicte entre els cristians i jueus menorquins, entre els quals fins el moment hi havia hagut una convivència pacífica". Segons explicà, els jueus eren majoria a la ciutat de Maó i tenien el control econòmic i polític. Amb el conflicte, els jueus es van veure obligats a convertir-se al cristianisme, en cas contrari haurien hagut d'abandonar l'Illa.

En conseqüència, la Carta del bisbe Sever esdevé la primera cita de l'arribada de les relíquies de Sant Esteve a Occident, tres anys després (415 D.C.) en què la tomba del màrtir va ser descoberta a Palestina. Segons la professora, Orosi va complir amb l'encàrrec de transportar a Menorca "la pols de carn i nervis de Sant Esteve i ossos pigmentats i perfumats". Tot i la transcèndència de l'arribada de les restes del màrtir, no hi ha memòria de què va passar després amb les relíquies arribades a l'Illa, com tampoc vestigis.

La troballa de les restes de Sant Esteve a Palestina va tenir lloc l'any 415, coincidint amb un concili en el qual el pelagianisme pugnava per imposar-se. Segons la professora, va ser un nou corrent dins els cristianisme que defensava que els homes eren responsables de la seva salvació. La descoberta de les restes del màrtir i la implantació d'aquest nou corrent va propiciar la difusió del culte a Sant Esteve i una espectacular expansió de les seves relíquies, que originaren nous centres de prestigi i poder espiritual en el món cristià.

Abans de la ponència de la professora, les Jornades de Recerca Històrica de Menorca comptaren amb valuoses aportacions a través de les comunicacions de María José León sobre la troballa del mosaic al carrer del Socors, la intervenció d'urgència per a recuperar-lo, a càrrec de Lina Torres i Francesc Isbert Vaquer, i sobre les monedes romanes baix imperials del Museu de Menorca, que oferí Octavi Pons Machado.

El mosaic trobat al carrer del Socors s'exposarà a Can Saura
Les Jornades de Recerca Històrica de Menorca arriben aquest cap de setmana a la vuitena edició gràcies al patrocini de l'Ajuntament de Ciutadella i del Consell. Una col·laboració que ressaltà el president de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, Alberto Coll, en l'acte d'inauguració que acollí el Cercle Artístic. Coll va tenir paraules d'agraïment pel conselller insular de Patrimoni, Joan Lluís Torres, després de l'anunci de que no tornarà a optar al càrrec. I posà l'exemple del suport rebut en propostes plantejades per l'entitat com l'adquisició del jaciment de Montefí, la restauració del recinte islàmic de Santa Àgueda i la protecció del conjunt modernista de la Farmàcia Llabrés. Per la seva banda, el conseller respongué amb un elogi "per totes les persones que es dediquen a la cultura de Menorca". La regidora de Cultura, Maite Salord, protagonitzà la bona notícia de la nit quan anuncià que el mosaic d'època romana descobert al carrer del Socors serà restaurat i exposat al futur Museu de Ciutat de Can Saura.