Mercè Arànega aixeca el teló del Premi Born a Ciutadella

L'autor Josep Maria Miró, present a l'acte, expressà la satisfacció en veure publicada l'obra i amb el repte a l'horitzó de representar-la.

El Cercle reuní a la mateixa taula a Pepe Henríquez, cap de redacció de la revista "Primer Acto"; Alfred Arola, director d'Arola Editors; Anton Lamapereira, director de la "Revista Galega de Teatro", i Carlos Gil, director d' "Artez Blai". Els quatre representants del món editorial del teatre valoraren el prestigi del Premi Born i la importància de la seva continuïtat. L'editor de l'obra en euskera aprofità l'acte per fer una crida a incrementar la divulgació del premi.

"Hauríem de fer autocrítica, fer una passa més per a que la gent del teatre conegui més el premi, que té un currículum important". Josep Maria Miró recalcà que "publicar teatre és complicat i fer-ho en quatre llengües és un mèrit afegit".

En aquest sentit agraí la labor dels traductors per a l'edició en les altres llengües. El preludi del Premi Born va ser protagonitzat per Mercè Arànega, actriu i Premi Nadal de Teatre 2010, qui oferí un engrescador col·loqui baix el títol "Què és el teatre?". L'actriu comptà amb un presentador d'excepció, l'actor menorquí Josep Mercadal. Ambdós clausuraren l'acte amb una deliciosa lectura dramatitzada d'un fragment de "La dona que perdia tots els avions".

"Després de 30 anys desconfio dels qui diuen sentir tanta passió pel teatre"

Mercè Arànega (Badalona, 1948) oferí un col·loqui inusual, espontani, amb dosis d'humor i expressivitat, i carregat de reflexions en torn a una pregunta: Què és el teatre? L'actriu va reconèixer que "és la primera vegada que parlo en públic sense amagar-me darrera un personatge". Es referí a que és un tòpic rallar sobre la passió del teatre, "jo que som apassionada en tot en la vida, també ho sóc en el teatre".

Arànega començà com a aficionada, mentre feia altres feines, i entrà a l'Institut del Teatre de Catalunya. "Trenta anys després desconfio dels que diuen sentir tanta passió pel teatre". Per a la ponent no existeix un mètode de treball teatral definit, sinó la mescla que un rep i fa.

Tot i que considera que hi ha un mètode fonamental: la veritat. "Independentment del gènere sempre busco que qui miri pensi que no l'engano amb el que sent". Després d'una vida dedicada al teatre, per a Mercè Arànega no pesa la feina sinó el que l'envolta. "No tot el teatre és públic, però tot el teatre depèn dels diners públics i, per tant, dels polítics i de la política. Això em fa sentir partícip del segrest de l'art per part del poder i m'ha provocat un gran desgast".

Per a l'actriu la definició del teatre és senzilla i clara: "És qualsevol cosa que fem per a que un altre s'ho miri". Llavors es preguntà sobre el per què hi ha gent que després de veure una obra diu "açò no és teatre!". "La raó segurament és perquè l'obra no s'ajusta als seus objectius".

Per a Arànega "la creació d'una obra d'art que aconsegueix expressar i crear una relació entre l'obra i el receptor és un vincle fora mida". Després de les reflexions, l'actriu aportà diverses preguntes per a reflexionar més: "un artista és un esperit lliure, es pot crear en la llibertat actual?; "Les ajudes econòmiques al teatre, són una empenta o un llast"?, "és bo que el teatre miri tan sovint als clàssics?"; i "perquè té més ajuts el teatre clàssic que el que està per venir?". Arànega cità a una autora per afirmar "el teatre em permet ser una privilegiada".

Sobre el que representa en la seva carrera artística el Premi Nadal de Teatre 2010, la ponent destacà que "és un premi a una feina se suposa que ben feta. Res més. La meva resposta als premis és 'gràcies'".

Mercè Arànega, juntament amb Marga Puyo, intervindran aquesta nit a la gala d'entrega del Premi Born com a representants del jurat.