"El regal és gaudir del que et fa sentir allò que veus"

Quan va començar a ballar?
Des de molt petita ja demanava als meus pares que volia anar a ballar, però l'economia familiar no ho permetia, així que va ser quan van obrir una escola municipal de dansa a la meva població, a l'any 1982, quan em vaig iniciar en el món de la dansa.

Com va ser la seva arribada a Menorca?
Doncs va ser per casualitat, jo ja portava molts anys estudiant a Barcelona a escoles de dansa, i havia participat en diferents companyies i espectacles. Vaig decidir prendre'm un any "sabàtic", vaig anar a Senegal per veure i experimentar les danses africanes, vaig anar un mes a París a conèixer escoles i professors diferents i, de sobte, vaig trobar un anunci a una escola de dansa on demanaven una professora de dansa per tres mesos a una escola de Menorca. I així vaig aterrar a l'Illa... I em va encantar la qualitat de vida, la seva llum, la mar... tot. I aquí estic.

Des de quan té l'escola de dansa?
Ja fa 19 anys que estic donant classes. Fins ara ho he fet dins les instal·lacions de l'Ajuntament d'Alaior i, com que l'escola ha anat creixent, aquest setembre hem obert un nou espai de dansa.

Com ha estat el procés de creació d' "Abstracte"?
Com sempre que he fet un muntatge per a un espectacle, molt gratificant i molt complicat. Complicat en el sentit que quan vam començar a assajar, el setembre del 2009, encara no disposàvem d'un espai, així que anàvem rodant d'un local a un altre, cercant espais per poder fer la coreografia. I com que les ballarines no es dediquen professionalment a això, i tothom té la seva feina, és complicat trobar el temps per poder assajar. Per una altra banda, qualsevol feina creativa és molt gratificant. I en aquest cas és doblement gratificant perquè aquest espectacle combina la dansa amb la pintura abstracta, i el videoart, totes coses que a mi m'encanten. I el fet que les músiques d'aquest espectacle estiguin pensades perquè tinguin un vincle amb el pintor del que fem la coreografia, i no com en altres espectacles que trio la música únicament amb la condició que aquella cançó em faci sentir alguna cosa, m'ha fet treballar d'una altra manera i m'ha fet descobrir diferents formes de treballar una música.

Quina impressió li agradaria que s'endugués la gent que vagi a veure "Abstracte"?
El que més m'agradaria és que ho vinguessin a veure i es deixessin portar per les sensacions, sense tenir perquè entendre exactament res, perquè moltes vegades tenim la impressió que quan mirem una pintura o un espectacle o una música, hem d'entendre alguna cosa que ens vol dir l'artista, però en realitat la riquesa de l'art és que l'artista té l'impuls que el du a fer alguna cosa i després els espectadors tenim les nostres diferents formes de percebre l'obra. I el regal és gaudir del que et fa sentir allò que veus, així de senzill.