El Cercle Artístic de Ciutadella inaugurà ahir el curs acadèmic amb la conferència "La Normativa Lèxica: el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans", a càrrec de Joan Martí i Castell (Tarragona, 1945). El catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili ponencià sobre la segona edició del diccionari de referència de la llengua catalana, que ha liderat.
És convenient que un diccionari es revisi periòdicament?
Òbviament. Una llengua és viva i és un reflex de la vida social. La llengua es va adaptant a les noves necessitats. La segona edició ha representant un treball llarg de 10 anys, molt ardu i molt difícil, que ha assolit l'Institut d'Estudis Catalans a través de la secció filològica.
Quins són els aspectes més rellevants respecte a la primera edició de 1995?
Modificacions per criteris de lexicografia, per exemple, alguns termes que s'explicaven dins una determinada entrada i ara s'expliquen dins una entrada diferent. És el cas de "mona". Abans tant l'animal com el dolç de Pasqua apareixien en una sola entrada. Amb l'edició present hi ha dos "mona", la que es refereix al simi, i l'altra que es refereix al pastís perquè entenem que són d'etimologia diferent. També hem treballat la incorporació de lèxic especialitzat. És un diccionari general, del lèxic comú, però com que la societat afortunadament és més culte i està més informada de diversos àmbits especialitzats, introduïm determinades formes de llenguatge especialitzat. Per exemple, incorporam electroencefalògraf, mòdem, nucleosíntesi…
El contacte amb altres cultures i religions s'ha tingut en compte en la revisió del diccionari?
El fet de les noves migracions ha repercutit en una convivència de cultures i religions, per tant hem introduït aiatol·là, alcorà o talibà, entre d'altres.
I quines noves paraules s'han introduït?
Hi ha neologismes com barman, biodiversitat, càsting, homofòbia, o internauta, entre d'altres. S'han afegit gairebé 2.000 entrades noves.
Moltes deuen estar relacionades amb noves tecnologies...
Hi ha moltes persones que a la vida quotidiana utilitzen aquestes paraules. Tot i formar part del llenguatge especialitzat, la gent les utilitzat i les ha de tenir a l'abast.És el cas de mòdem, web, xat… També hem introduït l'expressió videoconferència i internauta.
Han tingut en compte les varietats dialectals del català?
És el diccionari de tots el països catalans i tothom s'hi ha de veure reflectit. Partint de la base que no és un diccionari dialectològic, com l'Alcover-Moll, hem afegit tots els dialectes. En el cas del dialecte balear hem introduït aferrada (abraçada), batle i batlessa, blan, esbrellar (obrir de manera violenta), o estància (explotació agrària més petita que un lloc).
També s'ha incorporat una paraula ben nostra, "gin"...
Abans només figurava el mot ginebra, però entenem que "gin" és una forma molt lligada a la història de Menorca i que ve de la presència dels anglesos, com també s'ha introduït l'"idò" vostre, equivalent al doncs. Hem fet el mateix amb el valencià, el rossellonès...
S'ha incidit en revisar l'aspecte ideològic?
Hem treballat un diccionari que com més neutre ideològicament fos, millor. Hem intentat treure la ideologia al diccionari. Per exemple, a la definició d'àngelus abans deia "oració que es diu el matí, el migdia i el vespre", i ara l'hem definit com "oració que diuen els catòlics al matí, el migdia i el vespre". Com també heretgia, que abans quedava recollida com "la doctrina contrària als dogmes de l'Església". En canvi ara el diccionari diu "doctrina que l'Església considera contrària als seus dogmes".
Han tingut en compte els estigmes lingüístics per qüestió de gènere?
En aquest punt de la ideologia un aspecte que hem procurat afinar és la qüestió del llenguatge sexista. Hi havia moltes definicions en que es feia una referència excessiva de la dona. Per exemple, violar abans quedava recollit com "acte carnal amb una persona, especialment una dona, en contra de la seva voluntat". En l'edició revisada es diu "acte carnal amb una persona en contra de la seva voluntat".
La gent, consulta el diccionari?
I tant, hem fet l'edició en paper que es ven moltíssim, però també tenim el diccionari penjat a la web de l'Institut d'Estudis Catalans, que té moltes consultes i entrades. És l'únic diccionari acadèmic de la llengua catalana perquè l'única institució que té autoritat reconeguda per establir la normativa lèxica és l'IEC.
S'està reduint el vocabulari dels parlants?
Hi ha un cert empobriment en l'ús lingüístic, però no és un fenòmen específic de la llengua catalana. El mal ve de lluny i no ho podem recriminar tot als mitjans de comunicació i a les noves tecnologies. Els ciutadans en general llegeixen malament, parlen oralment malament i escriuen malament. El funcionament del nostre pensament, que s'expressa en la llengua, no està prou treballat amb totes les conseqüències que se'n deriven.
El futur de la llengua catalana...
M'ho pregunta en un moment en què estic rabiosament enfadat en la manera com la maltracten els responsables polítics, no solament els de Madrid, els nostres polítics també. No hauríem d'estar tan preocupats per la llengua, hauria d'estar prou ben tractada per no passar pena, i en canvi sempre hem d'estar pendents. El català té una mala salut de ferro, és a dir aguanta maltractaments de fa segles, i si ha aguantat probablement continuarà aguantant. Descobrim que hi ha unes actituds negatives des de casa nostra mateix que com ara no ho s'havien vist mai.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.