Caliu i tradició a la tardor

Però ni tot és fosc ni tot és fred. El caliu i la tradició en la tardor viu en la natura de les flors silvestres, com la margalideta i el xipell del que les abelles en faran nova mel; en els fruits colorits de l'arbocer; en els aromes de la terra humida que acull entre la fullaca els esclata-sangs, les cames-seques i les gírgoles que prest els menorquins surten a cercar per cuinar saborosos plats. També el conreu aporta aliments que són propis d'aquesta època com els moniatos i no són pocs els arbres dels que es colliran gínjols, caquis i garroves que, collides a finals d'estiu, es donen a les bísties. Els fruits que per raons geogràfiques no es produeixin a l'Illa s'importen com els nous i les castanyes que també durant aquests dies es menjaran torrades.

A la cuina casolana no hi faltaran els bunyols, menjar especial de la celebració de Tots Sants que es suquen en mel, sucre i tota classe de confitures. També els panellets, fets amb pasta de fuits secs, gaudeix d'important fama, la reminiscència dels quals es remunta als "pans" que s'entregaven com ofrena als difunts i que menjava la família durant la vigília per mantenir-se desperts i recordar amb alegria els que ja no eren entre ells.

Tots Sants
L'atenció de la gent del poble es centrarà especialment aquests dies en la visita als cementiris. L'ofrena de flors és també un costum que es remunta a temps molt antics i que roman molt viva. El crisantem és la flor cultivada que naturalment floreix a inicis de la tardor, per aquest motiu s'ha convertit amb el temps en la principal flor fresca que es deposita sobre les tombes. Al Verger del Valencià, conduït per Vicent Moliner i abans pels seu pare Juan, es sembren durant la segona quinzena de juliol 12.000 crisantems que dimecres passat es van començar a collir i distribuir per tendes i floristeries. Blancs, grocs i morats són els colors del crisantem que tot i ser la flor per excel·lència d'aquest temps va perdent adeptes d'any rere any.