Als migjorners els hi ha vingut d'un pèl poder celebrar Sant Miquel. Un cel grisós de tardor no deixava d'amollar una fina pluja que suposava un obstacle per poder realitzar aquestes festes que un grup de joves, cada cinc anys, s'encarreguen d'organitzar amb molta il·lusió i ganes. Era l'hora de començar i tot estava en punt mort. Suspendre les festes, esperar que millorés el temps, eren algunes de les possibilitats.
Però les ganes de festa i d'alegria ho podien tot, i passades les cinc del capvespre les campanes anunciaven que començaven les festes i la banda de Música des Migjorn Gran iniciava el seu passacarrers entre paraigües i càntics de festa. A veure que donaria la jornada de sí.
Músics i gent ja eren al carrer, però la gran incògnita en aquells moments era si els cavalls sortirien o no. Els membres de la comissió de festes resolgueren que els caixers es reunirien i després de les Completes decidirien si es faria jaleo o no, si els cavalls tornarien a passejar pels carrers des Migjorn o no.
A mesura que passava el capvespre el cel s'anava obrint. La grisor del començament donava pas a un blau fort amb una mica de brisa de setembre. Des de l'Associació Cultural i Recreativa, caixers i músics, amb una nombrosa comitiva que els acompanyava, es dirigiren a l'església parroquial de Sant Cristòfol on tindria lloc la pregària de Vespres.
Just abans de l'ofici religiós, dins l'església, es féu l'entrega de la bandera de Sant Miquel. La fabiolera, Adriana Moll, tocà per primera vegada la melodia festiva i després na Irene Camps rebé el penó del sant arcàngel de mans de la seva mare Margarita, en una breu però emotiva cerimònia. L'església, plena a vessar, rompé en forts aplaudiments i la Banda des Migjorn tocà un pasdoble.
Tot seguit s'iniciaren les Completes en honor a sant Miquel presidides pel rector de la parròquia mossèn Cristòfol Vidal. Un cop acabat l'ofici s'anuncià que al final es celebraria el jaleo. Però feia falta preparar la plaça, per això mentre a l'església es feia la pregària vespertina, els joves de la comissió aprofitaren per tirar arena damunt l'asfalt per tal que els cavalls no lleneguessin.
Tot estava preparat. Les llàgrimes i els disgustos del primer moment es convertiren en goig i festa. A les vuit i mitja començava el jaleo. Tres voltes de bots, cavalls, música, abraçades, primeres experiències de caixers novells, rostres emocionats de pares contents. Sí, Sant Miquel al final es pogué celebrar, el cel donà una treva per tal de poder reviure una festa que sols es pot veure cada cinc anys as Migjorn.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.