Clos. L’ambaixador d’Espanya a Turquia assegura que la platja que més li agrada és la Vall - Cris

TW
0

"La seva addicció menorquina se l'ha treballada ell mateix, travessia a travessia, vol a vol". D'aquesta manera presentava ahir Catalina Carreras Moysi, regidora de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, el seu company i amic Joan Clos.

Amb un aspecte relaxat, amb bon color de pell propi d'una estada perllongada a Menorca i proper, l'exbatlle de Barcelona, exministre d'Indústria i Turisme i actual ambaixador d'Espanya a Turquia, va ser l'encarregat de donar forma, color i frescor a les tertúlies que organitza es Mercadal.

"Fa molts anys que vinc per aquestes terres tan maques, 35 si no m'equivoco" explicava. Clos va encetar una història d'amor amb aquesta illeta "feréstec i verda" navegant, sense posar peus a terra. De mica en mica, l'amor es va convertir en passió instal·lant-se a Sant Lluís, (Binibèquer primer i després Alcalfar) per finalment passar a ser una addicció. Clos desvetlla que el motiu de la seva fidelitat per Menorca es troba en la seva conservació, autenticitat. "Gràcies al mal temps" que esquitxa cap a fora els turistes, Menorca s'ha mantingut llunyana a la sobreexplotació. "Hi ha illes molt més confortables, però Menorca requereix vocació", indicava amb contundència.

Aquest metge amb experiència com a anestesista i epidemiòleg va captar l'atenció dels assistents parlant de la cultura turca. Per a ell, la imatge corrupta que mostra Oliver Stone en la pel·lícula "Midnight Express" ja ha passat a la història. "Gràcies a la lluita per poder ser país membre de la Unió Europea, Turquia està vivint un procés de canvi". I creu que arribarà a transformar-se en una democràcia equiparable a les de la Unió Europea. Així i tot creu que "encara li falta molt per recórrer, ja que dels 36 capítols que s'han de negociar per adaptar l''acervo comunitario', n'hi ha 13 o 14 d'aprovats". Clos assegura que "té valor, ja que seria el primer país de l'Orient Mitjà en assolir aquesta fita política i social". És un país de "contrastos, de transició, un pont i una illa idiomàtica ja que es troba rodejat de llengües que disten molt de la seva". Segons Clos, les relacions històriques i culturals entre Catalunya i Turquia són moltes. Així ho demostren els nombrosos carrers catalans amb clars tinys turcs o el pes dels almogàvers. I amb un somriure sota el nas i amb un toc d'humor, desvetlla que els turcs tenen trets psicològics illencs, com l'orgull per la identitat".