"És necessari potenciar el debat educatiu"

A nivell personal què li ha suposat portar la direcció del Col·l·egi Mateu Fontirroig durant sis anys?

M'agraden molt els reptes i les situacions noves, a vegades fins i tot me'ls provoc. Duia molts d'anys dins Fontirroig i vaig decidir donar el pas. Primer vaig fer quatre anys, vaig renovar dos més tot i que he cessat voluntàriament un any abans. Han estat sis anys molt intensius, a l'inici va ser molt fàcil perquè era una escola petitona, només tenia tres unitats d'infantil i tres de primària, però a poc a poc ha anat creixent fins doblar la línia. Aquest ha estat un dels punts que m'ha esgotat més però la valoració final és positiva, a nivell personal m'ha ajudat molt a créixer i estic contenta.

Quins objectius s'havia marcat a l'inici de la direcció?

Un dels meus objectius era implicar els pares i ho hem aconseguit. Tenim una APIMA molt bona, implicada tant a nivell personal com econòmic i la meva relació amb el president i amb la secretària ha estat molt fluïda el que ha permès fer bona feina. També des del moment en què ens van anunciar que havíem de desdoblar les aules tot el tema d'infraestructures s'ha convertit en una prioritat.

Les obres estaran acabades per al nou curs? Com les han viscudes?

Les obres s'han fet en dues fases i han estat complicades. Esperam que estigui tot enllestit per al pròxim curs. Tot ha afectat naturalment a tothom i especialment als fillets, hem hagut de tenir molt en compte el tema de la seguretat i no s'ha pogut evitar el nerviosisme que provoquen les renous dins l'aula. Però ara ja estem a la recta final i esperam poder gaudir-ne plenament.

Què li agradaria haver aconseguit com a directora? Li ha quedat quelcom pendent?

Pel que fa a direcció tal vegada haver estat capaç de donar cabuda a opinions diferents a les meves, a nivell personal he de reconèixer que me costa. Per altra banda m'hauria agradat també deixar les obres acabades.

Per quin motiu deixa la direcció un any abans?

Principalment per esgotament. Els primers quatre anys van ser molt fàcils, hem passat de ser 12 mestres a ser 29. La direcció és un càrrec que si t'ho passes bé i t'impliques esgota molt. Consider també que ara és un temps de canvi, no només per a les noves infraestructures sinó també per un concepte pedagògic nou que requereix d'un equip directiu fort i hi ha molta gent jove ara dins el col·legi que ho pot fer molt bé. Tampoc convé estancar-se molt de temps dins aquests tipus de càrrecs.

Quins són, des del seu punt de vista, els punts febles de l'educació actualment?

Fa molt de temps que es xerra de fracàs escolar, de la falta d'inversió en matèria educativa..., temes que estan oberts però que no es duen a debat. El col·lectiu docent és un poc covart en aquest sentit, hi ha moltes taules rodones de molts temes, però els que a noltros ens preocupen no es tracten en aquest sentit, tendim a acceptar el que se'ns dóna fet sense aportar-hi el que podem ni discutir-ho. El debat educatiu és molt important, estem vivint moments de renovació però la reforma no ha de ser només de decret, hi ha mancances que s'haurien de solventar, s'ha d'escoltar l'opinió dels docents perquè a més és la que surt de les aules.

Una de les qüestions més repetides és el que exigeixen les famílies a l'escola. Què n'opina?

Avui en dia tot el que la família no pot fer s'exigeix a l'escola i és un error. Els docents no tenim ni prou coneixements ni temps, ni eines, per suplir les mancances que es donen a les famílies i subsanar-les. Per exemple està molt sentit i molt gastat que és més important la qualitat que la quantitat. S'ha abusat molt del terme qualitat i crec que el factor temps és també important. La quantitat de temps que dedicam al nostres fills és fonamental. La conciliació familiar és complexa, però s'han de trobar maneres perquè durant els primers anys els pares puguin tenir més temps per passar amb els fills.
Per altra banda tot açò provoca que les famílies tenguin una tendència a sobreprotegir el fillet i entren en contradicció moltes vegades amb l'escola.

Falla transmetre alguns valors?

Sí, alguns. En la meva opinió les generacions de pares actuals tenim moltes inseguretats i les transmetem als fillets. De cara al curs que ve tenc la intenció d'impulsar un nou projecte, fer punts de trobada de pares a l'escola. Pens que serà interessant per als pares poder compartir aquestes preocupacions i xerrar. Actualment tothom té a l'abast un bombardeig impressionant d'informació, però no és suficient, s'ha de digerir.

Què és el que considera més important del treball dins l'aula?

Als fillets els ho dic, llegir, escriure, aprendre el sistema numèric és bàsic, l'aprenentatge posterior fins i tot el poden anar adquirint per ells mateixos però si els falla la part afectiva i emotiva no estan receptius per aprendre res. Si manquen aquests aspectes pens realment que és perquè ens manquen a noltros com adults.

I com es treballa la part emotiva dins l'aula?

Essent molt propera al fillet, has de procurar estar al seu costat el màxim possible. És molt important per als fillets tota la part de sensibilitat, emotivitat, empatia, autocontrol, totes són qüestions que comencen a la família, després a l'escola es segueixen. Es veu amb freqüència alumnes que tenen la part de l'afecte i l'emotivitat poc desenvolupada. Amb 25 o 29 alumnes dins l'aula és difícil però quan un professor gaudeix de la seva feina i comunica ja ho té gairebé tot. En reformes anteriors la part humana s'ha descuidat molt, ara amb tot el tema de competències bàsiques se tracta més el tema de l'afectivitat i els sentiments.

Ahir va celebrar el darrer claustre, com va ser el comiat?

Molt emotiu. Els vaig voler projectar expressament el documental "Pensant amb els altres" que recoman a tots els docents. Està realitzat en una escola japonesa i mostra com el mestre s'atraca als fillets.

M'acomiad amb l'agraïment a molta gent que he tingut al meu costat durant tot aquest temps, als mestres del col·legi, a les meves companyes d'equip directiu, Paqui Benejam com a cap d'estudis i Juana Villalonga com a secretària, ha estat un plaer treballar amb elles i ara continuen com a directora i secretària respectivament. Entra Marta Alcoberro com a cap d'estudis. A totes els desig coratge i sort. També voldria tenir unes paraules per Llorenç Petrus, inspector de la Conselleria, que ha estat sempre al meu costat fins i tot en els moments més crítics.