El naufragi holandès i la pugna pel tresor

Es tracta d'un relat històric que publica s'Auba, amb la col·laboració del Consell i l'Ajuntament de Ciutadella, i que es presentarà demà, a les 11 hores, al Casino 17 de Gener, de la mà de Sergi Cleofé, comissari de l'exposició commemorativa del "Général Chanzy".

Va ser el 17 de gener de 1681 quan l'esquadra holandesa, que provenia de l'orient mediterrani i que es dirigia cap al port de Barcelona, topà amb un cap de fibló en mig de la mar que va portar els vaixells cap a Menorca. Els holandesos estaven desorientats i pensaven que eren a terres d'Àfrica, segons recullen els documents històrics. La tempesta provocà l'enfonsament de quatre dels sis vaixells de l'esquadra. El "Sant Jordi" naufragà damunt ses Coves de sa Boval, entre Favàritx i Fornells; el "Wassenaar" s'enfonsà a Cala Mesquida; el mar engolí el "Sant Llorenç" a Favàritx i l'"Addelear" clapí als molls del Castell de Sant Felip. Dels dos vaixells que es salvaren, un aconseguí arribar al port de Maó i, l'altre, al port de Gènova. La catàstrofe marítima múltiple provocà un total de 233 morts. Només hi va haver 24 supervivents del "Wassenaar".

Segons comenta Marc Pallicer, el sinistre impactà la societat de l'època. "Va ser tan important que generà literatura, no debades, ha estat el naufragi més impressionant a l'Illa, sense tenir en compte els enfonsaments bèl·lics".

Però darrera el fet traumàtic del naufragi, hi va haver unes conseqüències polítiques que el relat històric analitza. L'esquadra holandesa enfonsada a Menorca duia un carregament valuós de productes. Segons explica l'autor, les bodegues dels vaixells naufragats transportaven ullals d'elefant (el preuat ivori), barbes de balena (utilitzades pels corsés femenins de l'època), a més de productes d'interès comercial i militar. El tresor motivà una pugna política sense precedents per fer-se amb el botí.

Pallicer afirma que llavors, els furs i privilegis de l'Illa establien que tot naufragi succeït a Menorca havia de ser administrat pels propis menorquins baix la supervisió del tinent de la Procuració Reial. Però els agents de Mallorca del rei Carles II, en conèixer la riquesa que havia quedat baix el mar a les costes menorquines, van intentar fer-se-la seva a qualsevol preu. Va ser quan la Corona inicià un procés per apropiar-se dels béns dels vaixells holandesos naufragats en contra dels interessos menorquins. El fet derivà en un problema jurisdiccional greu.

S'inicià un conflicte polític entre Jeroni Tello, tinent de la Procuració Reial de Menorca, contra els representants del rei Carles II a Mallorca, que enviaren com a emissari a Antoni Dameto. En els fons va ser una pugna d'interessos en la que les institucions menorquines volien fer valer els seus drets contra els interessos de les autoritats mallorquines. En un relat històric apassionant, Marc Pallicer recupera els fets coneguts del naufragi de l'esquadra holandesa, però aporta com a novetat l'anàlisi i descripció del procés des que es van localitzar els vaixells naufragats fins el desenllaç del conflicte per obtenir la càrrega que transportava l'esquadra.

"S'originà un ambient hostil entre la Universitat de Menorca i el tinent de la Procuració Reial de l'Illa contra les autoritats de Mallorca i la Corona. En aquest cas, Ciutadella, com a capital de l'Illa, va ser el lloc des d'on es gestionà l'oposició als interessos mallorquins", diu l'autor.

Després del naufragi, les riqueses que duien els vaixells holandesos van ser difícils de recuperar, per les dificultats meteorològiques i tècniques, tenint en compte que a l'època el rescat dels materials enfonsats era complicat per la manca de mitjans: es feia utilitzant la tècnica de la campana.

El desenllaç del conflicte polític entre Menorca i Mallorca i quina terra va ser la beneficiària de les riqueses que transportaven els holandesos resulta ara una incògnita que desvetllarà la lectura del llibre.