Ateneu. Llompart va parlar sobre la importància dels fons documental de l’arxiu de la Parròquia - Javier

TW
0

L'Ateneu de Maó i la Fundació de l'Orgue de Santa Maria van organitzat ahir vespre una conferència, amb motiu del bicentenari de l'orgue monumental. El musicòleg Bartomeu Llompart va parlar sobre "La música callada" i la labor de classificació de l'arxiu musical que ha duit a terme a l'església de Santa Maria.

Què és la música callada?
Aquest títol me'l va inspirar el fet d'entrar dins l'arxiu musical de l'església de Santa Maria, en trobar-me amb els prestatges plens d'arxivadors grossos amb partitures, on hi ha molta música escrita, però tot és silenci.

Quants anys ha treballat per ordenar aquest arxiu musical?
Han estat molts anys, sempre durant temporades, perquè a l'hivern amb el fred que hi feia dins no hi anava. El 2006 vaig començar a escriure, a mirar partitures. La feina ha estat més llarga del que me pensava, posar en ordre les partitures i fer-ne fitxes. També he hagut de recompondre partitures, hi havia fulls que estaven escampats, ha estat una feina un poc laboriosa. Així i tot, encara hi ha un munt de papers per revisar, que no hi ha manera d'ajuntar-los amb cap partitura. Un paper tot sol significa poca cosa.

Quin mètode ha utilitzat?
A mesura que anava mirant els papers, apuntava les dades més elementals de les obres, com el títol i l'autor, i altres dades sobre la musicalitat. Vaig arribar a escriure tres-cents folis de l'arxiu en aquest primer esborrany del treball. Després vaig anar a un congrés de musicologia a Barcelona per completar el treball.

Per què?
Va ser el maig de 2008, quan ja tenia fet l'esborrany de la feina, vaig anar-hi i me van donar un model de fitxa que vaig adaptar a la informació que havia arreplegat amb l'esborrany, afegint-hi el nombre de folis de cada partitura i de cada veu.

Quantes fitxes han sortit?
M'han sortit 1.884 fitxes, que no corresponen a altres tantes partitures, perquè n'hi ha moltes més de partitures. És a dir, d'un plec he fet una fitxa i si aquell plec duu tres cants, tres obres, a la fitxa he posat tres títols amb els autors corresponents. Per altra banda, una gran obra, una missa pot tenir dos-cents folis, però després les partitures de cada veu, cada instrument acompanyen la partitura general, encara que estiguin en plecs diferents no faig fitxes diferents. En total, crec que hi ha més de 4.000 obres, de les quals n'hi ha que poden tenir una pàgina i altres que poden tenir dues-centes pàgines.

Quin període abraça l'arxiu?
Sobretot, hi ha les obres dels que van ser organistes de Santa Maria, des del segle XVIII fins el XX, encara que a la darrera part de l'arxiu són obres pràcticament de músics de fora Illa, donat que era més fàcil aconseguir partitures de fora. Abans, els organistes i els mestres de capella havien de fer aquí el repertori propi.

De quines obres i autors estem parlant?
Del segle XVIII, en concret del 1788, hi ha una missa d'un autor que no he pogut saber d'on procedeix, un tal Pedro Juan Gonell. També hi ha alguna cosa del capellà Josep Siquier, crec recordar que dues obres. Després hi ha obres de Jaume Alaquer, a cavall entre el segle XVIII i XIX, amb la seva gran Missa de Rèquiem. A partir d'aquí, Benet Andreu, que té més producció, amb misses de quasi tres-cents folis, tot manuscrit.

El repertori deu ser més bé religiós.
Hi ha tres apartats, amb majoria de música religiosa; també hi ha un apartat d'òperes, que eren llibres que els agradava tenir i algun apunt d'òpera que interpretaven a l'orgue. Una altra part de l'arxiu són els llibres d'ensenyament de música, sobretot de Benet Andreu.

De les obres que es conserven a l'arxiu de Santa Maria, quina destacaria per la seva importància?

Com he dit abans, és música callada, música que no hem sentit i que jo tampoc he estudiat ni he analitzat. Només he sentit la Missa de Rèquiem d'Alaquer i el Miserere de Benet Andreu. De fet, l'estrella és Benet Andreu, m'agrada almenys per igual la Missa de Rèquiem de Jaume Alaquer, és un poc una altra línia de música, diria que és una música més centreeuropea, quan la de Benet Andreu és més italiana.

Hi ha obra d'altres compositors?

Hi ha obra de Joan Fuxà, que també va ser organista; de Damià Andreu, un compositor amb molta producció, però a un nivell musical més modest. També d'un dels darrers organistes de Santa Maria, Gabriel Salord, amb obres curtes però molt ben treballades musicalment, dins un altre estil diferent als altres organistes. Després, Miquel Petrus pràcticament no apareix com a compositor, era mestre de cor i organista, rebia molta partitura de fora. Per altra banda, hi ha obres de molts més menorquins, crec que havien de ser de Maó, Ciutadella, es Castell i Alaior, però no són tan importants, alguna missa grossa de qualque músic menorquí. Fins a 52 noms d'autors d'obres menorquins he comptat a l'arxiu, a part dels grans músics que he citat abans.

Amb la seva feina de classificació, ha fet qualque descoberta?
M'ha sorprès aquesta gran quantitat de músics i, en concret, compositors menorquins. El fet d'haver estudiat música, ser cantant o instrumentista és més normal, però tanta gent amb elements de composició és més destacable.