"Els dispositius intel·ligents no són tan cars com la gent es pensa"

Actualment treballa també al Centre de Vida Independent, una entitat lligada a la UPC.Com es posa l'enginyeria al servei de les persones per millorar la seva qualitat de vida? A qui s'adreça?
El perfil de l'usuari és gent major o amb qualque tipus de discapacitat, i és un ajut per facilitar el dia a dia d'aquestes persones. Exemples que tenim ja avui són les cases domòtiques, en què les persianes de les finestres es pugen i baixen automàticament, de manera que si algú no pot fer aquest gest, ho pugui resoldre pitjant un botó; o el de les càmeres que enfoquen els portals de les cases, per tal que l'usuari pugui veure qui és a la porta de casa i decidir si obrir o no. Es tracta de veure com es poden incorporar tots aquests dispositius a la vida d'aquestes persones. Avui en dia, tot açò està disponible, però hi ha la idea que tots aquests aparells són de luxe i que només hi pot accedir qui tingui diners. El que intentaré demostrar a la conferència és que aquests dispositius intel·ligents no són tan cars com la gent es pensa, que no s'ha d'associar al concepte de luxe i que els pot utilitzar qualsevol persona.

Però són tan assequibles com perquè ho pugui tenir qualsevol persona?
Nosaltres el que fem és valorar les necessitats de cada client, i es tenen en compte les seves possibilitats econòmiques per determinar a quin tipus d'aparell pot accedir, i se li gestionen els ajuts que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Cap a on es dirigeix aquest sector?
Cap a la integració de tots aquests avanços, fent-los més estàndards i més homogenis. La intenció és oferir una solució integrada a la llar, de manera que els electrodomèstics i tots els aparells es controlin des d'un únic centre, un comandament de control que permeti baixar les persianes o encendre el forn.

Quines aplicacions hi ha en el camp dels ajuts assistencials?
A la universitat estem desenvolupant diferents projectes de productes que encara no estan acabats. Un d'ells és un caminador intel·ligent. És un caminador convencional al qual hem incorporat sensors intel·ligents i uns motors. Aquests mecanismes ajuden a pujar costes quan la persona no té la força suficient o, en cas de baixar-la, frenar el caminador quan els sensors detecten que l'usuari no el pot controlar, de manera que no li fugi de les mans. Això s'aconsegueix instal·lant un software a aquest caminador per fer-lo intel·ligent.

Les investigacions també van orientades a les malalties cognitives?
Sí, no només van adreçades a les discapacitats físiques. Un exemple és una cadira de rodes que, per aquelles persones que tenen algun problema cognitiu, incorpora una pantalla en què apareixen totes les funcions que es poden fer. Fins i tot, si aquella persona ha sofert una hemiplegia facial i només pot veure mitja pantalla, se li personalitza el servei per tal què vegi el tros de pantalla que pot veure. Per altra banda, hi ha un altre tipus d'ajut cognitiu, els tutorials intel·ligents.

En què consisteixen?
També incorporen una pantalla que s'instal·la al caminador o a la cadira de rodes. En el cas d'un usuari que pateix alzheimer, en què es pot oblidar o de prendre's la medicació o de dinar, a través de la interfície que incorpora la pantalla es pot modelar el tipus de rutines d'aquella persona, de manera que l'avisi quan arribi l'hora de prendre's el medicament. Això dóna autonomia a l'usuari de manera que no hagi de dependre dels seus cuidadors. Per altra banda, si al malalt d'alzheimer se li oblida com es fa per rentar-se les mans, el dispositiu incorpora un sensor que detecta que ha entrat a la cambra de bany. Llavors, el tutorial s'activa i li mostra a la pantalla amb una seqüència de vídeo les passes que ha de seguir la persona per rentar-se les mans. Però tots aquests productes estan en fase d'investigació, encara no s'estan comercialitzant.

Quant temps necessita un invent d'aquestes característiques per sortir al mercat?
És difícil de dir. En el cas del caminador ara està en fase de comercialització, s'està divulgant. Properament enviarem un prototip a Shangai, on Ericsson ho posarà en marxa per produir-lo. Serà a partir d'allà quan estigui en marxa.

Tots aquests projectes requereixen de la implicació de les institucions públiques?
En el cas del caminador, per exemple, es tracta d'un projecte molt concret en el marc de la Unió Europea, que sí que dóna unes subvencions més poderoses, molt més de les que es concedeixen i es promouen aquí a Espanya. Es pot dir que a nivell espanyol és un tema que està en precari, mentre que a nivell europeu hi ha més facilitats. De totes maneres, cal dir que el camp dels ajuts assistencials és un dels que més facilitats de subvenció obté per part dels governs, perquè hi veuen una aplicació directa sobre un sector de la població que de cada vegada és més ampli, cada vegada la mitjana d'edat és major i s'incrementa la necessitat de donar assistència a aquestes persones.

La Llei de Dependència contempla ajuts?
Sí. De fet, on jo treballo rebem usuaris que tenen unes necessitats que poden ser solucionades a través de la tecnologia i l'enginyeria. Se li fa un estudi per veure la seva situació econòmica i, a través d'una treballadora social, es fan les gestions necessàries per saber a quin ajut té dret la persona. Jo, a la conferència, exposaré el cas de Catalunya, on hi ha els ajuts PUA, que van destinats a totes aquestes qüestions.