Atenta, professional, amb una lluentor als ulls que aporta il·lusió, sentiment i vocació. Mou els dits amb una agilitat impressionant i els peus amb una mestria fabulosa. L'organista Montserrat Torrent (Barcelona, 1926) dansava ahir sobre el teclat de l'orgue mentre es deixava endur per la complicitat d'aquell instrument amb dos-cents anys d'història. Realment només estava assajant però com si estigués en ple concert. El seu deixeble Tomé Olives l'acompanyava giravoltant les fulles i donant un cop de mà. El compositor Rheinberger no va passar desapercebut a tots aquells que s'endinsaven dins l'església de Santa Maria i sentien retronar notes i més notes romàntiques.
Però tots aquests sentiments anaven acompanyats per un aspecte rellevant. La responsable de dansar per damunt les melodies era l'organista més veterana en actiu d'Espanya, "malgrat la insistència de la meva família per tal que plegui" assegura somrient i afegeix que "si em lleven la música perdo la meva identitat". Però la veneració que molts amants de la música senten per a Torrent no es deu només a aquests fets. Torrent pateix sordesa i una de les causes principals ha estat la seva entrega als orgues i, en concret, als 11.000 tubs de l'orgue del Palau Nacional de Montjuïc. Montserrat explica que "tocar un orgue és una revenja, és la contrapartida a la meva aparença, humanitat feble, caiguda i derruïda que es contradiu amb la persona que està tocant plena de força i sentiment".
És així com Montserrat Torrent inaugurarà avui a les 20 hores a Santa Maria el programa d'actes per commemorar el bicentenari de l'orgue del temple.
Amb què podrà conversar el públic que assisteixi a la cita?
Faré un repertori barroc amb obres del compositor Cabanilles, i dues obres d'autors alemanys, entre ells, Fischer amb "La Chacona". També inclouré Bach, que no hi pot faltar mai en un concert. Faré també un repertori romàntic amb dos cànons de Schumann que no es toquen gaire, i peces de Rheinberger, que encaixa molt bé en aquest orgue, amb les mides del teclat.
No és el primer ni el segon cop que es troba amb l'orgue de Santa Maria. Quants anys fa que porta dialogant amb aquest instrument?
Si no m'equivoco el primer cop que vaig venir fa prop de 50 anys, i crec que va ser el segon concert que feia a la meva vida. Recordo que l'aeroport era molt petit i en pujar a l'avió em van demanar si sabia nedar (i riu). Aquest nou reencontre em provoca una gran emoció perquè he reviscut el passat. L'amistat i els vincles s'han mantingut al llarg del temps malgrat les persones hagin anat canviant.
Després d'haver estat al davant de centenars d'orgues. Què diria que diferencia al de Santa Maria?
Que és un orgue històric, poc corrent, que ofereix una riquesa tímbrica excepcional i amb gran varietat de jocs. Les tres famílies de jocs que utilitzem ofereixen molta riquesa. A més sempre sona bé, grandiós i maco. La veritat és que poder tocar en orgues és la màxima d'un organista. A casa toco amb un orguenet que només té dos registres i m'he d'imaginar que estic davant un orgue de dimensions abismals.
Es pot expressar en paraules què sent vostè quan fa vibrar aquest instrument musical?
La veritat és que no es pot explicar amb paraules, és la màgia de la música. Ni tan sols em surt en català, el sentiment es "indescriptible i inaprehensible". Jo busco l'emoció. La tècnica s'ha de tenir però és més important aconseguir una llàgrima del públic com a símptoma de comunicació emotiva. A més, a la música la porto a dins i l'únic que s'ha de fer és transportar-la cap a l'exterior. Al contrari passa amb les persones que es troben a l'exterior i les has de dur cap a l'interior. La música no falla, les converses a vegades sí. De la música, sé què m'ha de dir. De les persones, ho desconec.
A més de ser investida doctora Honoris Causa de la UAB, fa un parell d'anys, ha rebut altres premis de llavors cap aquí. No és així?
Vaig rebre el premi d'honor de la revista musical catalana i el premi Francesc Pujol.
Alguns orgues de l'Illa es troben rodejats d'anècdotes o fets llegendaris que els hi donen vida. Creu vostè que l'organista també és un personatge una mica llegendari?
Sí que ho trobo. Com passava amb Gustavo Adolfo Bécquer que es deia que les tecles de l'orgue baixaven soles. L'organista toca però mai se'l veu en un concert, s'abstreu de la realitat i hem de ser una mica pintorescos sense voler-ho ser.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.