A l'inici i al final del seu discurs institucional d'aquest dissabte, Joana Gomila dirigí la salutació a les autoritats i al públic. Fins aquí, com cada any. La novetat va ser quan en la salutació va incloure també als fillets i filletes, que per primera vegada, participaven en l'acte institucional de Sant Antoni a Ciutadella. «Hem volgut avui donar la paraula a una representació d'uns joves alumnes del col·legi Pere Casasnovas que en el marc de la Xarxa de Centres Educatius Cooperants, iniciativa del Fons Menorquí de Cooperació, han treballat l'equitat de gènere, posant de manifest una de les grans assignatures pendents de la nostra societat que no és altra que aconseguir l'equitat real entre dones i homes», va dir.
La batlessa destacà que «ens han donat un bri d'esperança: la desigualtat de gènere és un fet canviable i l'educació té un paper fonamental per aconseguir-ho». Al respecte, ressaltà el Projecte de Ciutat, «és l'espai de tothom i entre tothom l'hem de fer, entesa com espai públic, ha de ser inclusiva, participada, dialogant, amable, accessible. Aquest és l'horitzó cap el que volem caminar».
Cap a la modernitat
La batlessa defensà la tradició i la formalitat dels actes de Sant Antoni «però, a la vora d'aquests valors, també hem de procurar alguna proposta de modernitat, amb tot el que açò suposa sempre de millora i de correcció cap a ideals cada vegada més justos que assegurin quotes de benestar que dignifiquin la condició humana».
Per això, va dir, l'acte institucional d'enguany ha volgut fer «una picada d'ull a la modernitat de Ciutadella», amb l'exposició dels alumnes del col·legi Pere Casasnovas d'un desig sobre l'equitat de gènere. «O sigui: la lluita permanent per garantir la igualtat social i jurídica de les dones en una societat que encara roman preferentment dominada en molts dels seus vèrtexs de poder, per figures masculines, amb l'encarnació de privilegis només reservats als homes i pel fet de ser homes», destacà.
Joana Gomila es referí al compromís de l'Ajuntament amb els alumnes, de fer visibles les dones i en concret la figura de Joana de Vigo. Per això, assenyalà, «s'ha recuperat la memòria d'aquesta dona il·lustrada que va escriure en català» i anuncià que el Consistori materialitzarà la petició dels fillets i filletes de dedicar-li un carrer.
«Crec que la tradició, enfora de fossilitzar-nos en el passat, ha d'actuar en la mateixa funció que compleixen les arrels en el món botànic. Ens ha de donar origen, estabilitat i aliment del més profund de la terra que ocupam, però, a la vegada, no ha d'impedir que les branques i les fulles s'enlairin, i, fins i tot, que siguin font de fertilització per a nous arbres», va concloure.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... esto demuestra que las tradiciones se pueden ir cambiando, sustituyendo aspectos caducos por otros más racionales y modernos... muy bien.
El compromis y una obligacio tambe es mantenir es carres nets i aclarits.