Cécile McLorin Salvant brilla amb llum pròpia en el Festival de Jazz

Cécile McLorin Salvant (Miami, 1989) és una cantant franco-estatunidenca que s’ha format des de molt jove en el cant i que estudia tècnica vocal clàssica, a la Universitat de Miami i al conservatori Darius Milhaud, a Aix-en-Provence. De fet, és durant la seva estada a França quan s’introdueix en el món de la improvisació jazzística. Des de llavors, i amb només 36 anys, ha rebut 3 premis Grammy a millor àlbum vocal de jazz i altres diversos premis, com el Concurs Thelonious Monk, un dels més prestigiosos en el circuit jazzístic.

Amb aquesta àmplia formació, Salvant es passeja pels estàndars de jazz més coneguts, pel musical, per la cançó sudamericana (amb un impecable castellà), pel blues, pel clàssic o per la música de creació pròpia amb una solvència i una autoritat que posen de manifest la seva condició: una artista que il.lumina tot el que toca, des d’una senzillesa, versatilitat, pulcritud i recursos vocals i estilístics que fan recuperar la fe en la tècnica del cant (potser en els darrers temps un tant tergiversada per algunes modes imperants).

Salvant apareixia a l’escenari amb un to ètnic i colorista, alhora que senzill i planer; una posada en escena que esdevenia metàfora de la seva personalitat artística i de tota la paleta de colors musicals que ens va anar desgranant al llarg del concert, que (ara que hi penso) no sabria dir ni què va durar de curt que es va fer! Sense impostures, amb una sinceritat musical a flor de pell que fa creïbles cadascuna de les notes que emet i que no vol tergiversar cap de les tradicions musicals que aborda.

Una veritable orfebre!

La nit s’encetava amb una delicada peça de Léo Ferré, en perfecte francès, on ja quedava manifesta la gran qualitat vocal que havia de desplegar Cécile al llarg de la nit. Entrava després en altres terrenys, com el musical, amb un tema de Gipsy, així com la música de creació pròpia, musicalment i narrativament molt interessant. Es posava el públic a la butxaca quan enfrontava el tema «Puro teatro», popularitzat per la cubana La Lupe als anys ’70, i on quedava palesa la força dramàtica del seu cant i adequació estilística. L’Over the rainbow estirava el seu registre i ens acostava a emissions líriques que evidenciaven la seva formació clàssica. Ens regalava l’oïde amb la deliciosa «Un vestido y un amor», de Fito Páez, tot recollint la més preciosista estela del cant hispanoamericà. Es posava a la pell del blues i ens mostrava una veu profunda de tradició. O dibuixava estàndars tot revisitant-los des d’una sabiduria, frescor i un saber dir que esfereeix. L’ombra de Sarah Vaugahn s’allargava sobre l’escenari, però també es dibuixava la petjada de Billie Holiday. I encara ens regalava una deliciosa versió de «Burbujas de amor», de Juan Luis Guerra, en els bisos. Impressionant el registre vocal que maneja, fent possibles notes plenes i contundents en la tessitura més baixa però també en la més aguda; fent gala d’un messa di voce en perfecte domini; jugant amb la veu, els tempos, les harmonies... Un recital de recursos, vertaderament voluptuosa!

Els tres músics que l’acompanyaven filaven una base sòlida, delicada i dúctil que permetia a Salvant passejar-se còmodament, tot lliscant sobre la música en un fluir hipnòtic que ens embolcallava. Quin magnífic groove imprimia el baterista Kyle Pool, sempre present, sempre discret. Quin joc de baixos tan ric encoixinava tots els temes, en alguns casos com a únic instrument solista, el contrabaix de Nakamura. I com jugava el piano de Zalenski amb harmonies i ritmes que tenien sempre l’acompanyament vocal com a objectiu primer i darrer de la seva escomesa. Un autèntic luxe que feia brillar encara més la personalitat musical d’una vocalista de jazz que no deu tenir, actualment, ningú que pugui eclipsar la seva llum.

Gran concert el que vam viure al Principal i magnífic inici del 27è Festival de Jazz de Menorca, la programació del qual segueix regalant-nos propostes d’alt voltatge en una illa que sap valorar un esforç tan significatiu. L’enhorabona més sincera!