José M. Álvarez, Xisco Aguiló, José Mor, Isabel Fèlix, Joan Fèlix i Albert Moraleda han donat forma a aquest disc. | MAY ZIRCUS

TW
0

La pianista maonesa Isabel Fèlix fa una passa més en el seu objectiu de treure de l’oblit la compositora menorquina i filla il·lustre de Maó, Margarida Orfila (Maó, 1889 - Barcelona, 1970), gràcies a la publicació del segon disc dedicat íntegrament a la seva obra. En aquest cas és un treball que recull les vuit peces de música de cambra que va compondre aquella dona que, des de ben petita, ja va demostrar que era un prodigi del piano i que tenia excel·lents aptituds per a la composició.

El segell Columna Música acaba de publicar «Margarida Orfila. Música de cambra», un CD que inclou vuit temes, un d’ells, «Lento», en les dues versions (una per obrir el disc i l’altra per tancar-lo) que va fer Orfila, per a un trio de violí, violoncel i piano, i una altra amb arranjaments per a quartet de corda, de violí, viola, violoncel i contrabaix.

En aquesta aventura han acompanyat Fèlix quatre músics destacats, el violinista gallec, José Manuel Álvarez Losada; el violista menorquí i germà de la pianista, Joan Fèlix; el violoncel·lista valencià, José Mor i el contrabaixista mallorquí, Xisco Aguiló. La gravació i el treball d’estudi es va fer a la localitat barcelonina de la Garriga, a càrrec d’Albert Moraleda.

Tocs romàntics i noucentistes

Fèlix, que fa quinze anys que investiga la vida i l’obra de Margarida Orfila, diu que la música de la compositora respon a un «llenguatge romàntic», per les influències del romanticisme alemany, amb figures com Beethoven, Schumann, Bach o Wagner, i a la vegada llueix una «estètica noucentista», que sorgeix del moviment català provinent del modernisme.

Noticias relacionadas

La música d’Orfila «té molta qualitat», però li va tocar viure en una època on les dones tenien difícil destacar. «Va tenir un cert prestigi, però va ser limitat, en un àmbit dominat pels homes». De fet, Fèlix atribueix a la compositora un pensament conservador, fet pel qual es dedicà principalment a escriure música de cambra i obra pianística, coral i qualque sardana. Així, no gosà entrar massa en el terreny de la música simfònica. De fet, «va escriure un concert per a piano i orquestra, però l’orquestració és del seu marit, Frederic Alfonso, que també era compositor».

Sigui com sigui, la qualitat musical de Margarida Orfila està ara a l’abast de tothom, gràcies a l’edició d’aquest disc, que s’afegeix a l’anterior publicat el 2020, amb l’obra pianística completa.

Pròxim repte

La recerca de Fèlix promet més fruits en un futur pròxim, ja que té previst editar un tercer disc, en aquest cas, dedicat a la música coral d’Orfila. És un projecte, però, que està en una fase «molt primerenca». I és que, confessa la pianista menorquina, la tasca que impulsa sobre la compositora maonesa «és un projecte de llarga durada i l’anem fent a poc a poc».

De moment, està previst presentar aquest treball dedicat a la música de cambra de Margarida Orfila, però encara no hi ha dates confirmades, ni per als actes que es faran a Menorca, ni els que s’organitzaran a Catalunya. Sí que es pot aconseguir ja el disc. Es troba a les plataformes digitals i, a partir de la setmana que ve el CD estarà disponible a la Llibreria Sa Catòlica i a Sime-Musicasa, de Maó. Igualment, es pot comprar online, al web Musitekton.

El apunte

La tesi doctoral dedicada a la compositora

Isabel Fèlix va descobrir la música de Margarida Orfila «fa vint anys i per casualitat, a través de la seva neta», Carme Poch Alfonso, que és qui li ha obert les portes de l’arxiu familiar. De fet, es demana la pianista «com pot ser que ningú m’hagués parlat mai d’Orfila, sent les dues de Maó i havent estudiat a Maó i també a Barcelona, al mateix centre on ella va fer classes durant 52 anys?».

Aquest raonament la va empènyer a recuperar la seva figura i impulsar el seu reconeixement com a filla il·lustre de Maó. A més, li ha dedicat la seva tesi doctoral, que fa unes setmanes ha entregat i espera defensar molt prest.

Han estat anys «de remenar per biblioteques i arxius», per a configurar un document de 590 pàgines, que inclou la biografia exhaustiva i rigorosa de la compositora, un catàleg complet amb les seves obres (acabades, sense acabar, esborranys) ordenades cronològicament, a més d’una anàlisi extensa de la seva música. Per altra banda, amb l’editorial Brotons & Mercadal treballa en l’edició de la seva obra, que fins ara romania inèdita en manuscrits.