Simón Orfila: «El Liceu és especial, però m’agrada molt cantar a Itàlia»

Simón Orfila, de 48 anys, va començar la seva carrera musical als 18 anys amb l’òpera «Don Carlo» a Palma, als 21 anys va debutar al Liceu de Barcelona i des de llavores ha embastat una trajectòria que l’ha duit a cantar en els teatres i espais artístics més importants d’Espanya i arreu del món, sense oblidar evidentment el teatre d’òpera més antic d’Espanya, el Teatre Principal de Maó, que està a no res d’enllestir una història dues vegades centenària.

Content de tornar a l’Illa i amb un concert com aquest, no?

—Com a menorquí estic moltíssim content i honorat de poder interpretar el Concert de SantAntoni, que hagin pensat en jo i la veritat és que em fa molta il·lusió.

Aquests dies està  assajant el concert de demà passat, com es presenta?

—Tenc per mà a tots els compositors que formen part del repertori del concert. He afegit unes quantes àries noves del repertori que he fet, ho tenc tot ben cantat.

Què podria dir del repertori?

—Cantaré el «Non più andrai» de «Las bodas de Fígaro», de Mozart, és un dels papers que he cantat per tot el món; després l’ària de «Don Pasquale», de Donizetti, amb què vaig debutar ara a Bilbao, l’hauria d’haver fet a Canàries fa tres anys, però vaig tenir covid i no em van deixar viatjar. «La Calunnia» d’«El barbero de Sevilla», de Rossini,    també és una obra que he cantat molt i una romança que he fet molt; l’ària i cabaletta d’«Ernani» que és un paper que també he cantat, el vaig debutar a Itàlia, l’he cantat    bastant a Menorca; l’ària de «Don Carlo», de Verdi, que el vaig debutar a Madrid...

I sarsueles?

—De sarsuela hi ha el que jo consider dos hits dels baixos, que és el «Despierta negro» de «La Tabernera del puerto», de Sorozábal, i, per altra banda, «Mi barca vieja» de «La Galeota», d’en Codina.

Un repertori molt variat.

—A part d’açò hi ha diversos nombres d’òpera i sarsuela també del cor de la Capella Davídica que el director Pablo Mielgo m’ha dit que són estupendes; per tant, joc crec que serà un concert en què hi haurà un poc de tot, coses més serioses d’òpera i altres més populars de sarsuela.

Acaba d’arribar d’Alemanya, on ha actuat.

—El desembre i gener he cantat a Colònia, on he fet vuit funcions de «Nabucco», i altres dues funcions d’«Aida» a l’Òpera de Frankfurt.

Quin projecte l’espera després del concert d’aquest divendres?

—Tenc una setmana lliure i després començaré els assajos de «La Favorite», de Donizetti, per cantar el mes de febrer a Bilbao.

Quines actuacions més destacaria?

—El maig debutaré a «La Tabernera del puerto», de Sorozábal, en el Teatro de la Zarzuela, de Madrid, amb un repartiment espectacular, amb Celso Albelo i altres, i em fa molta il·lusió. El juny faré «Aida» a Maó en la temporada d’òpera d’Amics de s’Òpera i, per altra banda, el juliol cantaré una altra vegada «La tabernera del puerto» a la ciutat polonesa de Cracovia. L’agost i setembre cantaré «El barbero de Sevilla» al Teatro Massimo de Palermo. Tenc altres projectes, però no els puc comentar perquè encara no s’han anunciat.

On es troba millor cantant?

—Tenc un apreci especial al Liceu de Barcelona, és molt especial per a jo. Tornar a cantar al Teatre Principal de Maó és un gust, és el nostre teatre que m’estim molt. També m’agrada molt cantar a Itàlia.

Aquest estiu hi haurà una nova edició del Concert de Sant Llorenç per les fetes d’Alaior, no?

—Sí, clar, precisament al XXVII Concert de Sant Llorenç vindran unes grans veus. Seran un gran tenor, una gran soprano i una gran mezzo, tres grans cantants del món de l’òpera, que m’acompanyaran enguany, però encara no puc dir els noms.