El viatge de Goretti Allès per retrobar-se amb l’essència

És una novel·la autobiogràfica que sorgeix al final d’un procés de teràpia i està escrita des de fa vuit anys, quan l’autora en tenia vint-i-cinc. Als tres anys va perdre son pare i després sa mare es va ajuntar amb una altra persona, el seu padastre que es va morir de càncer, quan ella tenia 17 anys i al cap d’un any i mig un infart se’n va endur per sempre sa mare.

En aquesta època na Goretti s’havia independitzat i vivia a Barcelona amb uns companys de pis, «tots em van recolzar molt, també el meu entorn familiar i les meves amistats, però per molta calor humana que tenguis al teu voltant, te sents tota sola, perquè vols estar amb els teus pares i no els tens, ningú pot substitui la figura paterna o materna», assenyala.

A aquestes experiències properes amb la mort s’hi van afegir altres, com el fet d’haver patit bullyng durant la infància i el contacte amb les drogues en la joventut.

Carta a son pare

Durant el procés de teràpia, pocs anys després de la mort del seu padastre i de sa mare, el psicòleg li va recomenar escriure una carta a son pare biològic mort, «era una carta curta i senzilla, li vaig mostrar i em va dir que escrivís un llibre per tenir enregistrat tot el que jo havia viscut. M’hi vaig posar i el vaig escriure més o manco en un any, pensant que algún dia el publicaria i l’octubre de l’any passat me vaig decidir, vaig pensar que era el moment al sentir-me preparada, com que és autobiogràfica em despull davant tothom. Aquest darrer any, he afegit el darrer capítol que reflecteix el meu punt de vista actual», assenyala.

Escriure el llibre ha estat com un procés més de la seva teràpia però també l’ha escrit amb l’esperança que tot el que conta pot servir per ajudar a a altres persones que passen per situacions similars, «perquè hi ha moments de la vida en què no saps per on anar, però al final passeta a passeta al final trobes la llum», conclou.