La formació Trio Lied a la Casa del contramestre.

TW
1

El passat dimarts, a Cas Contramestre de Fornells, es tancava el Festival de Música km0 que JJMM des Mercadal i Fornells ve programant des de tot just després de la pandèmia, quan l’agrupació liderada per Cati Pascual posava fil a l’agulla per recuperar els antics festivals de música clàssica que, en temps i durant més de dues dècades, havia organitzat un grup de persones de Fornells. La nova junta de JJMM prenia la voluntat de dur endavant una programació de propostes clàssiques durant l’estiu al poble del nord, tot potenciant l’encantador espai des Castell de Sant Antoni i, enguany, de nou (i després de molts anys sense poder-lo emprar) l’edifici de Cas Contramestre, indret recuperat per a la cultura després que l’Ajuntament arribés a un acord d’ús amb PortsIb. El fet que el piano resideixi en aquell espai ha possibilitat recuperar propostes que compten amb aquest instrument fonamental i que en els darrers anys resultava molt difícil incloure. Fornells està, per tant, d’enhorabona!

El festival que ens ocupa s’ha caracteritzat, des que va donar inici, per promoure propostes musicals de proximitat i, en la majoria d’ocasions, protagonitzades per músics joves que inicien la seva trajectòria; una filosofia que, a priori, pot donar una imatge de modèstia, si el comparem amb altres festivals molt més dotats econòmicament, però que compta amb un factor cabdal al seu favor: la gran qualitat de músics que actualment dona la nostra petita terra. I per a la gent de ca nostra aquesta aposta és una alenada d’aire fresc, ja que a voltes, durant la temporada estival (i en alguns espais al llarg de tot l’any), pot semblar que els músics de la terra no cobreixen les expectatives...

Si ens fixem en el cartell d’enguany, veurem que el tret comú que el vertebra és, precisament, la joventut de tots els músics que protagonitzen les propostes: Trio Lied, amb la soprano ciutadellenca Laura Fernández; Quartet Fix, amb quatre joves flautistes; Trio Ignis, amb Nicolau Barber al piano; Jazzet a Sextet, amb Bartomeu Mora al trombó; i Amèrica, amb Gibet Pons al clarinet. Tot un planter de joves que s’han format o s’estan formant professionalment fora de la nostra illa però que són el producte de l’excel·lència que els nostres centres educatius musicals estan oferint a un alumnat cada cop més preparat i que despunta per on passa.

Actuació de Quartet Fix al Castell de Sant Antoni.

Bona prova d’això en va donar la protagonista del darrer concert del festival d’enguany, la clarinetista Gibet Pons, acompanyada al piano pel mestre Suso González i a la percussió per la jove Cecilia Luenengerg. El programa escollit ens oferia un recorregut pel continent americà a través de músiques embrancades amb el jazz, començant per Astor Piazzola, Antonio Carlos Jobim, Chucho Valdés, Louis Alter, George Gershwin, Keith Jarret o Egberto Gismonti. D’aquesta manera, visitaven el tango, el bolero, la bossa nova, el ragtime, la balada..., sense oblidar la samba, aquesta de la mà d’una composició de Marco Mezquida. Un repertori elaborat, sense concessions a la popularitat fàcil, molt ben executat i amb l’atractiu de la improvisació jazzística que caracteritza el gènere, vertebrador de la proposta.

Gibet Pons és una instrumentista dúctil, valenta, amb molta facilitat per als jocs harmònics, i que treu amb un so vellutat i net al seu instrument. Una jove intèrpret que es submergeix amb avidesa en totes les facetes que li brinda la música i que té la porta de l’aprenentatge oberta de bat a bat per, de ben segur, acabar esdevenint una música integral amb un futur prometedor.

Cecilia Luenengerg, baterista, fou una molt grata sorpresa per la frescor amb què maneja l’instrument, de manera mesurada, cedint sempre el primer pla a l’instrument solista, a voltes discreta però sempre precisa i sempre present. Aportant ritmes complexos i molt elaborats, jugant amb els contratemps, les síncopes, cercant colors nous a la bateria... Veritablement, molt ric!

Suso González al piano porta dècades demostrant la seva qualitat i bon fer musical i en aquesta ocasió va tornar a demostrar la seva excel.lència, tot posant-la generosament al servei de joves intèrprets per fer-les brillar i conjugar aquesta suma de talents. Bravo!

Sempre m’emociona observar l’evolució magnífica de músics tan joves a qui has vist créixer i formar-se i a això se li afegeix el fet que el món de jazz es comenci a tenyir intensament de feminitat, ja que ha estat tradicionalment un espai reservat a l’àmbit masculí, exceptuant la part vocal. Un goig comprovar que la música no té sexe i que les tendències es trenquen tot evolucionant cap a un àmbit compartit amb normalitat.

En definitiva, un concert magnífic i ple de significats el que vam gaudir tots els que omplíem el preciós espai de Cas Contramestre el passat dimarts a Fornells. Enhorabona a l'organització per aquest festival amb denominació d’origen i per brindar oportunitats a futurs professionals que s’obren camí en aquest difícil món. Que no s’aturi la música!