El director del festival, Joan Taltavull, va voler fer un incís a aquest respecte abans de donar inici al concert, tot fent una reivindicació de la voluntat de la organització de recuperar entorns naturals de la manera més respectuosa, netejant i condicionant espais amb la cura que pertoca per tal de fer conviure de forma natural la cultura i el medi ambient a través de la bellesa que brinda l’art, potser la petjada més noble que pot deixar l’ésser humà. Però aquest cop, les pedres de la Cova no van poder-se alimentar de la vibració de les veus de Vocal Vircan i, en canvi, sí que ho van fer les centenàries pedres de la Catedral, degudament transformada en un bosc d’oliveres per rebre el cant ancestral i profund del grup catalano-georgià.
Vocal Vircan està conformat per 8 components: Jordi Vallespí, Moisés Pérez, Daniel Morales, Zurab Katsitadze, Boris Katsitadze, Giorgi Japaridze, Irakli Devdariani i Besiki Kapanadze. Els vuit apareixen vestits a la manera tradicional georgiana i amb els elements que són característics d’un poble amb un passat lluitador que s’ha mantingut ferme, a les muntanyes del Caucas, amb les seves tradicions, llengua, música i escriptura particulars, malgrat la persecució a què s’ha vist sotmès històricament. El cant polifònic, molt present en tots els aspectes de la vida, des del treball al camp fins a les cerimònies litúrgiques, cants de Nadal, de celebració o de curació, va ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2008. Es tracta de cants molt antics, que es remunten al s. VIII, malgrat també compositors actuals han treballat des de la contemporaneïtat aquest gènere, la qual cosa demostra que es tracta d’una tradició viva que es manté i evoluciona.
Vocal Vircan ens va mostrar, al llarg d’hora i escaig, els càntics de diferents regions de Geòrgia, des de Svanetia (cant Polifònic complex), kajetia, a l’est de Geòrgia (diàleg polifònic amb fons de baix continu), o el de Geòrgia occidental (polifonia contrastada amb parts improvisades). No hi va faltar el Chacrulo, típic de cerimònies festives, que conté el «cant del gall», que interpreta un home amb veu de falset.
S’ha de dir que tots els components del grup fan gala d’una acurada tècnica de cant i d’un domini i conjunció vocals impecables, la qual cosa destaca sobretot en els pianíssims que elaboren de manera mesurada i amb extrema afinació. En alguns temes també es van acompanyar d’instruments de corda tradicionals, fet que li donà varietat sonora la repertori elegit. No hi van faltar les explicacions sobre la tradició vocal georgiana i sobre el contingut de les cançons interpretades, la qual cosa sempre enriqueix l’escolta. Les veus de Vocal Vircan van fer vibrar la Catedral i tots els prop de 300 oients que hi érem presents, principalment quan van baixar de l’altar per cantar al peu de la nau central algunes composicions, fet que va fer possible sentir molt més propera la vibració polifònica de les 8 magnífiques veus (potser la ubicació no fou la més encertada durant la major part del concert).
Amb aquesta proposta, Pedra Viva segueix apostant per les músiques de rel de diferents indrets del món i segueix enriquint el nostre panorama musical illenc amb una programació atrevida i diferencial. Llàstima que no es pogués celebrar a l’indret previst inicialment; de ben segur que la suma d’espai i proposta musical hagués brindat una experiència majúscula per als sentits…
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... canto gegoriano religioso cantado en un templo religioso, es de lógica pura... la cueva es de los murciélagos, a los que no hace falta captar porque no tienen alma según sus propios estrambóticos dogmas... además, cuando hay un concierto, la catedral se llena, señal de que la gente quiere cultura y divertimento, no apologética...