Moment de la representació en el marc incomparable de Torre Saura. | Álex Arroyo

TW
1

Avui em toca a jo. Per norma, na Maria Camps ens escriu cada setmana unes paraules del que li ha semblat la proposta presentada a Pedra Viva. Aquest passat divendres i dissabte vam tornar a oferir el musical «Els Pirates», produït l’edició anterior des del festival. Na Maria l’any passat ja va dir la seva i enguany, hem pensat que estaria bé xerrar des de la mirada interna (en tost d’externa) de la producció.

I serien tantes coses a dir, des de dins, explicar tantes batalletes i batallotes (més grans que les dels mateixos pirates), anomenar tanta gent que ha aportat la seva pedreta, el seu esforç i el seu bon fer, que pel qui llegeixi això resultaria avorrida aquesta llista inacabable de noms. Així que pens que, millor que citar les persones, m’estim més xerrar de l’empremta que deixen aquestes quan es reuneixen i comparteixen juntes, en comunitat.

Noltros som dels que creim que els espais també tenen vida, com la pedra. En ells queden impreses les coses que passen. Som molts els que som sensibles a sentir l’energia dels espais que habitam i visitam, en els que convivim i interactuam.

A Torre Saura hi ha passat una història de pirates i, amb ella, un munt d’anècdotes, d’hores de lluites i d’alegres victòries.

En aquelles parets i jardins, hi quedaran impregnats ja per sempre, els esperits dels personatges, les aventures viscudes, les ànimes de les pusil·lànimes i l’energia pirata. Quedarà, però, sobretot, la bona energia entregada dels que hem intentat donar el millor de nosaltres, la il·lusió compartida entre els companys d’escena, l’entusiasme que es desprèn del públic, els somriures de tots, especialment dels més petits i dels majors, les hores de dedicació dels tècnics, de l’empenta incansable de l’equip dels patrocinadors i la passió que diposita el personal del festival. No vull posar els noms d’aquestes empreses ni persones, perquè ja hem quedat que no n’empraria cap, per por de no cansar i sobretot, de deixar-me’n tants d’imprescindibles. I perquè el que es dona ja queda guardat en algun lloc, sobretot en el cor d’aquells que ho reben. Però cercau-los tots al nostre llibret. Valen tant que no tenen preu!

Tot el que feim a la vida, sigui bo o dolent, és l’aportació que deixam en aquest món, en les persones, els espais i fins i tot en l’aire que respiram. Tot ens afecta i a tots afectam. Sentim que el nostre pas per Torre Saura, ha ajudat a deixar-hi una petita porció de bona energia, que ja esdevé història d’aquest indret.

I a partir d’aquí, ho deixam en mans del futur: dels que vindran i aportaran el seu granet d’arena, dels fills que en sortiran de les bodes pusil·lànimes, de les bones accions dels cors inofensius dels pirates, dels records que ja pertanyen a cada espectador, de les anècdotes que explicarem als nostres quan hagin passat els anys...

Serà polit recordar-ho, perquè ha estat molt polit poder viure-ho.

Moltes gràcies de cor a tots, que sou tants!

Que segueixin xerrant les pedres i que seguim amb la voluntat d’escoltar-les.