L’alegria de la Banda de Ferreries a la màxima expressió

Una obra destinada a voltar i agradar al món, per la trajectòria internacional del músic Ferrer Ferran, pseudònim de Fernando Ferrer Martínez (1966), qui ha recollit multitud de premis i reconeixements. Amb una tècnica complexa, aquesta partitura per a banda i amb múltiples solistes té la particularitat d’incloure en un llenguatge musical subliminal les notes que corresponen a les lletres Ferreries, segons la nomenclatura anglesa. I deixa en la seva llegenda, per a properes interpretacions, la descripció geogràfica de les muntanyes que l’envolten, les seves festes i la intenció del compositor en rebre l’encàrrec de l’Ateneu Musical de Ferreries, en el moment que era president Joan Lluís Torres i avui en mans de Damià Rotger: dedicar-la a tots els músics de la seva banda, i en particular, al seu director titular, Josep Agustí Colom, «per engrandir el repertori i patrimoni musical de la població».

Colom ha dirigit als músics en els assajos d’aquesta obra durant mesos. Dissabte i diumenge va donar la batuta al creador, en una interpretació extraordinària que va mostrar la categoria de la peça i de la interpretació de la banda a la qual va destinada (i que ha tingut l’honor d’estrenar-la) davant les 300 persones que tant dissabte com diumenge aplaudien i ovacionaven, al final, des de la terrassa de l’Auditori.

Va ser el plat fort i més esperat del recital, però no l’únic. Ferrer Ferran havia vingut a Ferreries a donar-ho tot, per emprar una frase col·loquial. De fet, es pot dir que es tancava així un cercle iniciat fa anys amb diferents interpretacions al llarg de la darrera història de concerts de la Banda de Música de Ferreries consagrades a les peces simfòniques d’aquest compositor. Aquest cap de setmana, va ser Ferrer Ferran qui es va consagrar a la Banda de Ferreries, atorgant, tot i la seva genialitat, tot el protagonisme a la formació i als seus músics; obstinat, des d’una modèstia encomiable, a mostrar en aquest monogràfic de peces seves que era el concert el potencial i nivell interpretatiu de la formació. Ferrer Ferran, de fet, destacà la categoria i preparació de la Banda de Música de Ferreries, i la col·loca al top de les bandes a Espanya.

Aquesta intenció de mostrar-ho hi era implícitament, per com sonava, i explícitament, quan girant-se cap al públic, i deixant per moments de dirigir amb la batuta, exclamava: «Veie-ho com podrien tocar sols!». També per la multitud d’interpretacions solistes que incloïa el repertori i perquè feia aixecar de forma reiterada mentre interpretaven als músics.

Veient a Ferrer Ferran, escoltant l’emotivitat del repertori de les seves peces, com el pas doble «Maestro José Joaquín Pérez», la fantasia espanyola «El Pilar Andalucía de Estepona», «Fuegos del alma» o «Bolero de Carmelo», s’entén la seva passió per la música de banda. És capaç de portar l’alegria que inclou a la seva màxima expressió. I així ho va fer gaudir al públic. Especialment, quan feia cantar i ballar als músics en la interpretació de la peça, que era tota una celebració, «Mar de Viñas». I no només els músics van ser protagonistes d’aquesta festa, sinó que el públic també va cantar i va fer música amb les mans dirigit pel magnífic Ferrer Ferran.

Ell i l’altre mestre del concert, Josep Agustí Colom, que hi va participar en qualitat de músic de saxo, van posar la darrera imatge de celebració del concert amb una abraçada que culminava una gran feina i dedicació. I ara amb la peça «Ferreries», com digué Ferrer Ferran, carregada ja de vida. Destinada a circular, a sonar i ressonar pel món.