La seva darrera publicació, «Torna a estimar el teu caos i les esgarrinxades de la vida» (o en el seu títol original, «Vuelve a amar tu caos y el roce de vivir»), és una novel·la que pretén mostrar la importància de les diferències, de l’amor cap a un mateix dividit en un espai de quatre balls: Tango, Bolero, Rock and Roll i Vals.
Tant ha captivat aquest llibre, que ja s’està preparant una adaptació cinematogràfica en col·laboració amb Netflix.
D'on sorgeix la idea d’escriure aquest nou llibre?
—La idea brolla del desig de crear una segona part del gran èxit que va ser «El mundo azul. Ama tu caos». Volia relatar la història de personatges perduts, tant en l’àmbit laboral com personal, que havien oblidat la importància d’estimar el seu propi caos. Llavors, és quan els quatre personatges es coneixen i comencen a canviar la seva perspectiva, adonant-se que, pot ser, poden tornar a fer allò que els agrada i poden tornar a estimar-se.
Com s’arriba a estimar el caos d’un mateix?
—Estimant les teves diferències. Estimant el que et fa únic i distintiu i estimant-te. Hi ha petits aspectes en un mateix que són impossibles de canviar o millorar, doncs, són aquestes desigualtats les que s’han d’amar. Les imperfeccions constitueixen l’essència de la teva personalitat.
Què significa Menorca?
—Pot ser, avui en dia, la gent va molt accelerada, però aquí, a Menorca, les idees i el caos es col·loquen amb una calma sorprenent. És una illa que porta molta serenitat i la proximitat al mar és capaç de domar a la gent que arriba de fora. Doncs, és aquí on quasi sempre escric, amb llapis i paper, sentint el soroll de les onades arribant a la platja.
Qui és n’Albert Espinosa?
—L’Albert és un noi que d’alguna manera li agrada molt el que fa. M’apassiona escriure i gaudeixo molt explorant diferents disciplines, com la ràdio, el cinema i el teatre. Gràcies a aquesta varietat d’activitats que tant m’omplen, em considero una persona molt afortunada, tot i haver patit certes malalties que m’han llevat parts del meu cos, però alhora, m’han deixat incomptables històries i una felicitat eterna.
Guarda qualque objecte a la cama ortopèdica?
—Així com el capità Barbossa portava beguda a la seva ‘pata de palo’, jo hi porto regals, o idees que m’entusiasmen i no vull perdre. La veritat és que t’acompanyen, i hi ha vegades, quan canvio el mitjó de la cama ortopèdica, que hi trobo notes de gran valor que ja havia oblidat.
Tem a la mort?
—No, la mort no em fa por. De petit vaig veure morir molts amics meus. Érem disset i vaig ser l’únic supervivent. Entre nosaltres teníem un pacte que consistia en el fet que tots ens quedàvem la vida dels altres, la repartíem matemàticament. A jo em van tocar viure 3,7 vides, més la meva 4,7. Doncs, als 14 o 15 anys, quan em van donar ínfimes possibilitats de sobreviure, ja estava preparat per morir. Per aquest motiu mai m’ha fet tristor la sensació de morir.
Creu en Déu?
—Molta gent amb la meva situació podria acabar residint a la religió. Però quan vaig entrar a l’hospital, vaig conèixer a una dona de noranta anys que va ser com la meva mare hospitalària i precisament un dia, li vaig demanar en què creia. «La meva religió és la gent bona» em va dir ella, «si en aquest món hi ha gent bondadosa, és perquè algú les ha creat amb el cor».
Quina pregunta que no he fet, li hauria agradat respondre?
—M’agrada molt aquesta frase «quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l’univers i et canvia totes les preguntes». Crec que les preguntes que no he respost i voldria contestar, apareixen al llarg de la vida. Així que cal deixar passar el temps per donar resposta a aquests dubtes, però pot ser, hi ha coses que mai no arribarem a conèixer.
Espinosa fa vibrar el pati de Can Saura amb les seves paraules i emocions
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Muy interesante escucharle pero he de decirle que su pronóstico con los números de primitiva ha sido fallido.