Josep Amengual: «A Menorca i Mallorca hi ha la major densitat de basíliques cristianes»

Vostè va fer la tesi doctoral sobre l’inici del cristianisme a Balears, per què?

—El que hi havia de l’Antiguitat i la carta del bisbe Sever ho va estudiar el pare Gabriel Seguí i Vidal. Però vaig descobrir que Consenci que era conegut per algunes cartes a sant Agustí i de sant Agustí, algunes de les quals parlava ben clarament que ell s’havia establert a Menorca i que tenia relació amb el bisbe Sever, que li havia contat la campanya que va fer sobre els jueus de Magona (Maó), sembla que aquest laic, Consenci, va fer l’esquema de la carta de Sever. Per tant, vaig voler revisar tot el que hi havia d’Antiguitat a les Balears i amb això vaig arribar fins al rei en Jaume i tenim 500 anys almanco d’història a Balears que és l’única història existent, no que jo l’hagi fet, sinó que les dades del Sever, Consenci i un parell d’autors més és l’únic que ens ha quedat juntament amb l’arqueologia. Així com per fer la història d’avui hi hauria una informació immensa -diaris, revistes, premsa- en canvi dels 500 anys vaig arribar a reunir amb el text original amb edicions crítiques i la traducció al català, tots els elements per fer la història dels 500 anys.

La carta-encíclica del bisbe Sever, o carta circular com vostè l’anomena, és un document excepcional, no?

—Clar que sí, és un document excepcional des de molts de sentits. En tot cas seria el segon, però per ventura és el primer que ens dona el nom de Maiorica i Minorica, això s’ha de tenir present, ens situa les Balears culturalment, amb una escola que funcionava bé, amb una economia que funcionava bé, amb les institucions civils romanes, sobretot de Magona també ens diu que els jueus eren molt poderosos allà, cosa singular a l’Occident perquè no es coneix cap altre cas semblant. Ens parla de les relacions amb les altres esglésies cristianes, ens dona la datació de l’emperador; és a dir, economia, política, cristianisme, estructures, etc. en parla extraordinàriament, de tota l’Antiguitat en el món hispànic és únic en aquest sentit, amb aquesta diversificació d’informacions.

Sever reflecteix la presència d’una important comunitat jueva a Menorca, sobretot a Maó.

—A Iamona (Ciutadella) els jueus eren una minoria, en canvi, a Magona (Maó) la minoria eren els cristians, però sense els cristians el municipi no podia funcionar; per tant, ens mostra una bona convivència durant molt de temps. És important destacar que el bisbe Sever va pressionar enormement els jueus perquè es convertissin, amb pressions psicològiques sobretot i també de tipus econòmiques, però no va exercir una sola violència física, ni va acusar ningú, ni va empresonar ningú. Va fer una política per convertir els jueus de tal manera que aquella anomalia que els jueus fins i tot tinguessin càrrecs públics, que estava prohibit, es normalitzassin. Segons una interpretació meva, crec que aquesta manera d’actuar, diríem engatussant, entusiasmant els jueus que es fessin cristians, va fer que els jueus varen ser reconeguts i varen sobreviure fins a la conquesta cristiana del segle XIII.

Com va ser el procés de cristianització de Balears?

—Crec que el cristianisme va arribar ja abans de l’emperador Constantí, perquè si podem tenir un bisbe en el segle V, no sabem si era el primer o no, hem de posar almanco un segle si no més de cristians abans, si seguim els esquemes d’implantació del cristianisme que s’ha estudiat en diversos criteris, perquè hi hagi un bisbe es necessita més o manco un centenar d’anys generalment. El cristianisme va venir segurament en temps dels romans i crec que abans de Constantí devien ser molt pocs, es van difondre com una taca d’oli per contacte, per la paraula, no hi va haver cap pressió. Ho trobam que entre Menorca, amb més número i qualitat, i a Mallorca, formen una regió en la qual hi ha la densitat més alta de basíliques cristianes de l’Antiguitat, tret de Roma i Ravenna en el nord d’Itàlia.

A Menorca s’han trobat fins a cinc basíliques paleocristianes, quan es van construir?

—Una gran part es van aixecar el temps dels vàndals, no és que les fessin, però jo crec que entre els menorquins i els catòlics que fugien de Cartago, el nord d’Àfrica, allà on dominaven els vàndals i perseguien els catòlics. Els catòlics que arribaren sempre fugien els que tenen doblers, els que no tenen doblers ja no poden caure més avall, queden a ca seva sempre. Crec que varen col·laborar a fer aquestes construccions perquè arribaren amb picapedrers, arquitectes, artistes i amb doblers.

Com s’ha comprovat?

—És una hipòtesi que ja vaig plantejar fa molts d’anys i ho vaig fer per una raó molt senzilla i és que els arqueòlegs dataven les basíliques de la segona part del segle V, de l’any 450 en endavant i és el temps dels vàndals que arribem a Balears l’any 455; per tant, l’estil i els models de basíliques encaixen molt bé amb aquesta segona part del segle V i principis de VI, llavors ja venen els bizantins i les ornamenten amb els preciosos mosaics que encara en queden a Menorca i qualque cosa a Mallorca, és un fet extraordinari que ens indica el poder d’una cultura i la vivor d’un cristianisme. En aquest temps, precisament els vàndals l’any 484 tenim que per primera vegada apareixen els bisbes d’Eivissa i de Mallorca i el segon bisbe de Menorca, que nomia Macari, que en grec vol dir «Feliç».

Sever esmenta els noms  de Theodora i Artemisia, qui eren aquestes dues dones?

—Theodora és la primera dona que esmenta el bisbe Sever, que en grec vol dir «Do de Déu», el bisbe diu que aquesta dona va tenir uns somnis iguals que els seus sobre la conversió dels jueus, era una dona catòlica que devia ser una verge consagrada, una dona d’una família diguem-ne poderosa que duia una vida cristiana consagrada pròpia de les verges consagrades que ja existien a Roma per aquell temps. Els somnis d’aquesta es varen complir veient com l’església era una esposa fecunda, una esposa que tenia nous fills amb la conversió dels jueus, açò seria la referència d’aquesta dona catòlica. I Artemisia seria una fervent jueva que no volia per res renunciar per res al judaisme, de la família de Litorius, l’únic governador de la Balearica que coneixem. Açò pot haver que veure amb el seu nom, perquè Artemisia és una herba, un vegetal que és amarg, però ben tractat pren sabor dolç i aquest canvi vol dir el canvi de l’amargor del judaisme amb la dolçor del cristianisme.