Llorenç Picornell, arqueòleg: «El paisatge actual prové de l’època talaiòtica»

A part de l’antracologia amb què ha estudiat sobretot contextos insulars de la Mediterrània -Balears, Creta, Sicília, i Còrsega- també ha fet estudis etnobotànics sobre usos de la fusta en societats no occidentals, com Guinea Equatorial i a Ghana i té previst fer-ne a Tanzània i a Sri Lanka. Avui capvespre serà un dels conferenciats que amb «Les comunitats talaiòtiques i el seu paisatge vegetal» participaran en el seminari sobre la Menorca Talaiòtica al Museu de Menorca.

Quin era el paisatge vegetal de Menorca durant l’època talaiòtica?

—En el moment de l’ocupació talaiòtica de Menorca i Mallorca  s’estava acabant de consolidar a les dues illes un canvi del paisatge vegetal, veníem d’un paisatge més antic inclús anterior a la primera ocupació humana de les illes que estava caracteritzat per formacions més frondoses, més humides. Aquest paisatge comença a canviar cap a una preponderància del que veim avui dia, sobretot un predomini molt gran dels ullastrars, però també amb algunes zones de pinar, alzinar i savinar, que és una vegetació més adaptada al clima sec de la Mediterrània que tenim avui; és a dir, en el moment talaiòtic s’estava acabant de consolidar aquest canvi paisatgístic cap a un paisatge que és ben bé similar al que tenim avui dia.

De quina cronologia està parlant?

—Açò es produiria o es començaria a produir, és un procés gradual òbviament, fa uns 5.000-5.500 anys. Quan s’inicia aquest procés és quan començam a trobar algunes evidències de què hi ha uns humans que estan fent coses a Balears. I en època ja posterior, 2.000 anys després en època talaiòtica, sí que ja tenim una població humana consolidadíssima que ocupa tots els territoris insulars de forma sedentària, que produeix agricultura i ramaderia, i s’acaba de consolidar també aquest canvi cap a un paisatge sobretot, especialment en el cas de Menorca, molt caracteritzat per l’ullastrar.

Alguna diferència entre Menorca i Mallorca?

—L’ullastrar també està present a Mallorca, el que passa és que potser els espais més frondosos d’alzinar són a Mallorca, illa que té aquesta zona muntanyosa sobretot la Serra de Tramuntana i també la Serra de Llevant; en canvi, aquestes zones més d’alzinars estarien limitades als barrancs existents al sud de Menorca. Els tipus de comunitats vegetals que hi serien presents no tenim cap motiu per pensar que fossin diferents, eren bàsicament ullastrars amb menor incidència d’alzinar i pinars, tant a Mallorca com a Menorca.

Què va passar? Quina va ser la causa d’aquest canvi?

—És mal de saber-ho, hi ha diverses teories, però sembla que hi hauria tant un factor climàtic, vull dir que s’estarien produint en aquell moment en tota la Mediterrània uns canvis climàtics que en les zones continentals no generen grans canvis, però en els territoris insulars, no sabem per què, si eren més sensibles o per algun altre motiu, sí que va tenir una certa incidència més gran sobre les comunitats vegetals, però també per altre costat era el moment en què els humans començaven a gestionar aquest paisatge. Pensam que és tant una combinació d’elements naturals, bàsicament canvis climàtics, com de gestió humana d’aquests mateixos paisatges.

Quina tècnica empren per conèixer el què va passar?

—Bàsicament ho sabem per dos tipus d’estudis, uns són estudis de registres naturals, és a dir en zones d’albuferes, de llacuna, en el nostre cas només els trobam en el litoral, es va acumulant el sediment cada any i amb aquest sediment s’acumula també el pol·len que estava en l’atmosfera en aquell moment, aleshores quan noltros podem recuperar testimonis d’aquest sediment podem extreure el pol·len que hi ha dins i veure com han anat canviant les comunitats vegetals al llarg del temps.

I l’altre estudi?

—Quan excavam jaciments arqueològics també recuperam el sediment que tractam d’una determinada manera per extreure també diverses partícules vegetals, també hi ha pol·len, tot i que no es conserva tan bé, però sobretot hi ha restes de carbó, petits fragments de carbó, que els recuperam, identificam de quina espècie són i açò ens indica tant quin paisatge hi havia a l’entorn del jaciment al llarg del temps, en el passat, i també quin ús en feien els humans, perquè si trobam carbons és perquè els humans van recollir per emprar-la bàsicament com a llenya, però també per fer mobiliari i arquitectura, és a dir, objectes de fusta, bigues, columnes de fusta, mobles de fusta, etc. I tot açò és ver que es podreix si no està cremat, però si hi està es conserva molt bé, aquests petits fragments de carbó que estan en el sediment els podem recuperar i els podem identificar, podem saber de quina espècie és cada un.

A Menorca, quins jaciments han estudiat?

—Aquí no fa tants anys que estem estudiant els jaciments com en altres zones de Balears, però s’ha treballat en jaciments tant del Bronze, com Cala Morell, o d’època talaiòtica, com Talatí de Dalt o Cornia, que estan bastant ben estudiats. Quan estudiam restes de plantes que venen de jaciments, açò ho anomenam arqueobotànica, que té diferents disciplines en funció de quin tipus de restes analitzam. Antracologia és la disciplina que estudia fragments de carbó, que és el que jo faig en concret. També hi ha la carpologia, que estudia les restes de llavors, cada tipus de restes vegetals com que té uns requeriments d’identificació de processat de les mostres diferents té com una subdisciplina, l’antracologia seria una disciplina de l’arqueobotànica que estudia les restes de fusta, principalment carbó, que recuperam dels jaciments arqueològics.