El pare Llorenç Rotger ser un missioner de la Congregació dels Sagrats Cors, creada a Mallorca a finals del segle XIX, que havia estudiat entre Lluc i el monestir de la Real. Després es va llicenciar en Dret canònic i en Teologia a Roma i en tornar va esclatar la Guerra Civil espanyola el 1936, essent mobilitzat com a capellà castrense de l’exercit nacional a la província de Jaén, des d’on va començar a enviar articles a la revista «Lluc», fundada pels Sagrats Cors a Mallorca. «Tot i estar mobilitzat, ell era una persona molt religiosa i en una carta enviada al seu germà, mon pare, té una frase que em va agradar, ‘a mi, Damián, lo que me hace más ilusión es levantarme cada día y decir misa a la sombra de un olivo’», assegura Sebastià Rotger.
Acaba la Guerra Civil, va tornar a Mallorca on hi havia la seu central de la congregació, començant amb la predicació i l’escriptura, publicant a la revista «Lluc», de la qual va arribar va ser director, nombrosos articles de pastoral familiar dedicats a la família i a la preparació de joves per al matrimoni, «perquè estava obsessionat amb el manteniment de la família que considerava com a la columna vertebral de l’Església catòlica», assegura Rotger. En aquesta etapa va escriure quatre llibres, el més important és «Ruta y destino», una compilació d’articles de pastoral familiar i pastoral juvenil.
L’estada a Mallorca va ser curta perquè després va ser destinat a Madrid per obrir una casa de la congregació, on va fer amistat amb gent influent del moment. El 1951 va ser enviat a la ciutat de Río Cuarto, a la província argentina de Córdoba, amb molt immigració espanyola i on també va fundar una casa i un seminari dels Sagrats Cors, essent superior i rector, respectivament, essent nomenat assessor personal pel bisbe de Río Cuarto, per la qual cosa redactava de les cartes pastorals d’aquest, i gràcies al seu prestigi també va ser nomenat president de la Conferència de Rectors dels seminaris d’Argentina. En tornar a Mallorca va posar en marxa les missions populars en els pobles.
Cases barates
A causa de la seva trajectòria com a missioner, el pare Llorenç no va fer molta vida a Ferreries, tot i ser conscient dels seus problemes a finals dels anys 50, «Ferreries tenia un índex de natalitat molt gran, el 33 per mil de naixements, amb uns 1.500 habitants, dels quals 900 pertanyien a alguna de les 122 famílies nombroses del poble, amb molta immigració i problemes de mà d’obra i habitatge. «El batle Joan Serra el va autoritzar per fer les gestions davant Mallorca i Madrid per construir el primer bloc de cases barates, és a dir, subvencionades; després també va fer moltes gestions per tenir un camp de futbol. El seu amic per aconseguir-ho va ser el ministre José Solís Ruiz», afirma.
L’autor del llibre, nebot del biografiat, ha escrit la seva vida amb la consulta de correspondència personal, l’arxiu municipal de Ferreries, els arxius de la Congregació dels Sagrats Cors de Mallorca i Madrid, els testimonis escrits dels dos únics congregants vius que el van conèixer -el pare Josep Amengual, prior de la Real, i el pare Batista Carloni- i la revista «Lluc».
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... un libro de un religioso de Fornells, otro de otro religioso de Ferreries, otro de... señores, que pueden haber sido bellísimas personas, pero el hecho de que sean del clero no les hace especiales en absoluto, pertenecer a la iglesia no es en sí ningún tipo de mérito ni motivo de reconocimiento... seguro que en la isla hay personajes mucho más interesantes en otros dominios u otras disciplinas... tener que tirar siempre del recurso del clero es que da pena...